Les AMPA demanen alternatives als 15 dies de confinament dels alumnes en contacte amb un positiu

FAMPA Castelló Penyagolosa ha assistit aquest dimecres a una reunió telemàtica amb el director territorial de Cultura i Educació, Alfred Remolar, la cap de Serveis i Informes, Maria Josep Palmer, i l’inspector d’Educació, Juan Corchado. En la trobada s’han tractat qüestions relacionades amb l’evolució dels protocols sanitaris en els centres després d’un any de pandèmia, on s’ha demanat la possibilitat d’adaptar la presencialitat per al curs 2021/2022.

L’aposta de la FAMPA és per la presencialitat, i el que es demana des de l’entitat és avaluar els pressupostos de logística i un cert compromís en cas que l’any que ve s’eliminen els desdoblaments en les aules.

Per la seua banda, direcció territorial ha ressaltat que les dades que s’hi han obtingut en Castelló “han sigut molt acceptables”, ja que en tots els cursos la presencialitat hi ha estat per damunt del 80 %. No obstant això, ha valorat la necessitat d’esperar a l’evolució de la Pasqua i del curs en els pròxims mesos.

En aquesta línia, també s’ha reivindicat per part de la FAMPA la necessitat d'actualitzar els protocols de Sanitat a les aules, ja que les famílies hi han demanat solucions davant els 15 dies de confinament a casa que hi han de passar els alumnes en cas d’un positiu a l’aula i, per això, s’ha valorat la necessitat d’adaptar aquests protocols.

A més a més, amb l’evolució de la vacunació del professorat es considera que haurien de facilitar a les famílies i als alumnes altres alternatives.

La direcció territorial ha explicat que aquest tema ho treballa Sanitat i ha assegurat que faltant tres mesos per a les vacances, “segurament els canvis es faran sobretot de cara al curs que ve”. No obstant això, ha recordat que les xifres continuen en augment i, per tant, en aquests moments hi ha extrema cautela.

Per altra banda, en representació d’altres associacions i de col·legis d’educació especial, la FAMPA ha demanat que hi haja una continuïtat en el suport que s’ofereix en la primària als alumnes que sofreixen malalties cròniques quan passen a l’ESO o a la Formació Professional.

En concret, s’ha demanat l’aplicació del decret d’inclusió i aules CIL (aules específiques de comunicació i llenguatge) en secundària, per a reforçar i donar continuïtat als estudis dels alumnes que poden i volen continuar.

Palmer, ha explicat les aules CIL fa poquet que han començat a eixir de sisé de primària, de fet, en Castelló ciutat hi ha en el Caminàs i en el Bovalar. No obstant això, ha indicat la progressiva incorporació d’aquestes aules en els IES, així com la dotació de professors de Pedagogia Terapèutica (PT) i d’Audició i Llenguatge (AL) en pràcticament tots els centres d'infantil i primària.

En aquesta línia, la federació ha reivindicat la necessitat d’estudiat la possibilitat d’incloure algun tipus de reforç en Formació Professional i en la Universitat, ja que hi ha alumnes amb trastorns com Asperger o dislèxia, entre altres, que hi poden continuar estudiant, i han d’optar a l’ensenyament privat per falta de recursos en l’ensenyament públic.

Per altra banda, la FAMPA ha preguntat sobre la supressió d’once unitats escolars en la província de Castellón i, en concret, en algunes localitats com en Vila-real o a la Vall d'Uixó.

En aquest sentit, Remolar ha explicat que, de manera general, “pràcticament totes les localitats estan perdent població o estan en una reducció considerable de naixements, que comporta, a curt termini a tot el que estem veient”.

A més, segons ha explicat Corchado, s’està treballant en la baixada de les ràtios en les aules, que és constant, ja que estan arribant a 20 alumnes en infantil, i es podria mantenir.

“Estem davant un procés que si aconseguim fer-ho així estem en un programa que és important, ja que atendre aules de 20 no és el mateix que estar amb 25 o 28 alumnes”, ha continuat Corchado.

Finalment, ha assegurat que des de Conselleria, més prompte que tard, s’intentarà arribar a 20 alumnes en la majoría dels casos” i ha explicat que s’estan donant les directrius per a que les noves escoles tinguen escola de 2 anys “així com s’està estudiant el poder tindre una aula d’aquesta edat sense necessitat de construir”.