Alzira entra en la història del bàsquet espanyol: Maxcolchón N.B. ja és de Primera Divisió
Dissabte 20 d’abril passarà a l’historia del bàsquet alzireny. Una vesprada de pel·lícula, amb molt més “suspens” del que els espectadors esperaven però amb desenllaç feliç, d’eixa felicitat que difícilment pots creure’t perquè només passa a les pel·lícules.
Visitava el Pérez Puig CB Grao, un equip que lluita per lliurar-se del descens, al que MAXCOLCHON N.B ALZIRA havia guanyat 72-84 en el partit d’anada. Ningú esperava un partit fàcil però tampoc tan extremadament difícil.
Encara que amb prou fluidessa en l’atac, els de Dani Cuenca mostraren certes carències defensives que els visitants aprofitaren per acabar per davant el primer quart (20-24), marcador que feia presagiar una alta anotació com així va ser a la fi.
Millor per als locals va ser el segon acte en que, tot i que els dos equips continuaren anotant amb facilitat, els locals pogueren remuntar i ficar-se ja per davant, arribant al descans 47-45.
Després de l’esglai inicial, la parròquia començava a tranquil·litzar-se pensant que com en molts altres partits, el rival no aguantaria el ritme i en el tercer quart podria trencar-se el partit. Però res d’això va ocórrer, i encara que els alzirenys anaren sempre per davant, el període acabava empatat a 23 arribant-se al moment decisiu amb una minsa diferència (70-68) i amb el públic preguntant-se com era possible que el Grao ocupara una posició tan baixa a la classificació.
Sobreposant-se a la fatiga dels tres partits de la setmana anterior i a la tensió generada per la possibilitat de que l’objectiu de l’ascens acabara esmunyint-se de la manera més inesperada, els blaugrana-continuaren remant, anotant amb desenvoltura i tot i que no conseguien detindre el joc interior dels del Marítim, es posaven 5 dalt a falta de 2:40, renda escassa però que podria ser definitiva donada la gran igualtat durant tot el partit. D’això res, hi havia que donar encara una volta de rosca i fer augmentar el patiment dels espectadors. El Grao va anar retallant el desavantatge fins arribar als últims 10 segons 86-85 i dos tirs lliures a favor. No li va tremolar el pols al jugador visitant per posar-se un punt per davant després de molts minuts per darrere però deixant al contrari sense a penes temps per reaccionar. Temps mort i a per l’heròica.
Els 10 segons donaren per a molt. En primer lloc per sancionar amb una técnica, poc habitual però totalment justificada, als visitants. Tampoc li va tremolar el pols al gran MVP del partit, Andreu Marin, per transformar el llançament i quasi assegurar una pròrroga que uns segons abans havera signat tota l’afició riberenca. Però el millor estava per arribar. Encara quedaven 4 segons, temps suficient per a que Luis Borja traguera de banda, el baló arribara de nou a les mans d’Andreu Marin i volara per entrar de manera impol·luta a la cistella. Un triple que deixava l’electrònic 90-87 i valia mig ascens.
L’altra meitat la va posar dos hores més tard CB Sueca derrotant Mislata BC que quedava sense possibilitats abastir una de les dos primeres places que donen l’ascens a 1a Divisió i que ja son propietat de MAXCOLCHON NB ALZIRA y Escolapias. L’ordre es definirà la propera jornada, última de la temporada.
Fita històrica per al basquet alzireny l’aconseguida per este grup de jugadors de la pedrera que amb tres ascensos en 7 anys han passat de jugar en 1a Zonal a 1a Divisió. Hauríem de remuntar-nos als anys 80 per a trobar un equip de bàsquet de la capital de la Ribera competint a eixe nivell.
NOU BÀSQUET ALZIRA