Els altres efectes del covid: augmenta la bretxa de la renda per càpita entre la Comunitat Valenciana i la mitjana espanyola
Les dades facilitades per l'IVIE assenyalen que el PIB per càpita és un 14,8% menor entre els valencians que la mitjana a Espanya
La bretxa entre el PIB per càpita de la Comunitat Valenciana i la mitjana d'Espanya s'ha ampliat quasi dos punts percentuals des de 2019 i ja se situa un 14,8% per davall de la mitjana nacional, enfront del 13% anterior al COVID-19. Encara que la Comunitat va recuperar el PIB real anterior a la pandèmia en el primer trimestre de 2023, el major creixement de la població explica que la renda per habitant haja caigut un -4,6% entre 2019 i juny de 2023, la qual cosa suposa un descens superior al -2,5% registrat per al conjunt del país.
Esta és una de les principals conclusions que mostra l'informe L'evolució de l'economia valenciana des de l'esclat de la crisi de la COVID-19, que ha presentat el director adjunt del Ivie, Joaquín Maudos, en l'última sessió del V Congrés d'Economia Valenciana, celebrat hui a Castelló. La jornada, organitzada per la Generalitat Valenciana i el Ivie, en col·laboració amb la Càtedra de Transformació del Model Econòmic de l'UJI, ha tingut lloc este matí en la Sala d'actes de la Facultat de Ciències de Salut de la Universitat Jaume I i ha sigut clausurada pel secretari autonòmic d'Hisenda i Finançament de la Conselleria d'Hisenda, Economia i Administració Pública, Eusebio Monzó.
El congrés ha començat amb la benvinguda per part del vicerector d'Innovació, Transferència i Divulgació Científica de la Universitat Jaume I, David Cabedo. A continuació, Joaquín Maudos ha sintetitzat en xifres l'evolució de l'economia valenciana després de la pandèmia de 2020. A més del PIB, ha analitzat l'ocupació, el dinamisme empresarial, les exportacions, la inversió estrangera i la competitivitat, entre altres aspectes.
El mercat de treball valencià s'ha mostrat més dinàmic que el nacional entre 2020 i 2023, ja que, amb dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), la xifra de persones ocupades en el segon trimestre de 2023 és un 6,4% superior a la de l'últim de 2019, la qual cosa suposa un creixement quasi un punt major al d'Espanya (5,5%).
L'informe també destaca la creació d'empreses, amb un creixement del 1,2% en el nombre de societats registrades en la Comunitat Valenciana en 2022 en comparació a les existents a principis de 2020, una evolució que també supera el 0,8% de creixement del teixit empresarial espanyol.
Quant al sector exterior, encara que el nombre d'empreses valencianes que exporten ha augmentat en la Comunitat Valenciana un 12,7% entre 2019 i 2022 (dada que contrasta amb la caiguda del -9,45% d'Espanya), les exportacions valencianes han crescut amb menor intensitat (36,9% vs 26,1% des de 2019), la qual cosa ens ha fet perdre quota exportadora. No obstant això, on la Comunitat Valenciana ix molt ben parada és en l'atracció d'inversió directa estrangera. Així, entre juliol de 2022 i juny de 2023 va captar 3.323 milions d'euros d'inversió forana, la qual cosa suposa multiplicar per 4,3 la xifra de 2019.
El document del Ivie presentat hui en el V Congrés d'Economia Valenciana assenyala com a preocupant l'augment de la bretxa en renda per habitant que separa a la Comunitat Valenciana de la mitjana nacional, i que ens situa en la posició 12 del rànquing regional. De la mateixa manera, creix la bretxa que ens separa de la mitjana nacional en productivitat. Si en 2019 la productivitat per hora treballada era en la Comunitat Valenciana un 6,9% inferior a la d'Espanya, al juny de 2023 és ja un 10,1% menor.
Finalment, Joaquín Maudos ha recordat el problema de l'elevat dèficit i deute públic de la regió. En 2023, amb dades fins a juny, el dèficit valencià se situava en el 1,39% del PIB, per damunt del 0,85% de mitjana de les regions espanyoles. Quant al deute públic com a percentatge del PIB, des del màxim aconseguit al març de 2021, ha anat disminuint en la Comunitat Valenciana i Espanya conforme augmentava el PIB. Així i tot, a data juny de 2023, el deute valencià suposava el 43,5% del PIB (la ràtio més elevada de les CCAA espanyoles), 1,6 punts percentuals (pp) més alta que a la fi de 2019, la qual cosa contrasta amb la caiguda de 0,5 pp d'Espanya.
Després de la conferència del director adjunt del Ivie, que ha servit per a fer un retrat de l'actualitat econòmica de la regió, la sessió ha continuat amb la Taula de debat La transició energètica i la sostenibilitat de la indústria, en la qual han participat Eliseo Monfort, catedràtic d'Enginyeria Química i co-director de la Càtedra BP de Medi Ambient Industrial de la Universitat Jaume I; Eugenio Domínguez, CEO de Hybrid Energy Storage Solutions; i Jordi Ripollés, professor i investigador de l'Institut d'Economia Internacional de la Universitat Jaume I.
La segona part del congrés ha començat amb una segona taula de debat en la qual s'han analitzat els Reptes i transformacions tecnològiques del clúster ceràmic i la seua cadena de valor. Per a això, s'ha comptat amb la intervenció de Juan José Montoro, president de l'Associació de Tècnics Ceràmics (ATC); Victoria Zaera, responsable de Medi ambient i sostenibilitat de ASCER (Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics); i Francisco Corma, gerent de QPT Consultors.
A continuació, ha intervingut Manuel Rivas, cap de l'Equip d'Anàlisi de Mercat, Direcció General d'Energia de la Comissió Europea, que ha oferit la conferencia Crisi i transició energètica de la UE: impactes en l'horitzó de 2030.
Finalment, el secretari autonòmic d'Hisenda i Finançament de la Conselleria d'Hisenda, Economia i Administració Pública, Eusebio Monzó, ha clausurat l'última jornada del V Congrés d'Economia Valenciana, que completa les sessions celebrades l'any passat a Alacant i València. Mentrestant, en les dues primeres trobades es va abordar l'evolució de l'economia valenciana des de l'Estatut d’Autonomia, i els principals desafiaments en l'actualitat, esta última jornada s'ha centrat en analitzar la transformació de l'economia valenciana des de la pandèmia i els reptes futurs.
Dins d'estos reptes, el congrés ha posat especial focus en la transició energètica, ja que representa un desafiament significatiu per a la indústria espanyola, i en particular per al clúster ceràmic, el consum d'energia del qual és especialment intensiu. En un món cada vegada més centrat en la sostenibilitat, les empreses s'enfronten a la pressió de reduir la seua petjada de carboni i adoptar fonts d'energia renovable. Això implica inversions substancials, però també oportunitats d'innovació i competitivitat, així com una imatge més verda que pot atraure a inversors i consumidors.
