L'almussafenya Sacramento Baldoví Albuixech complix un segle de vivències
No és gens fàcil complir un segle de vida, però a Almussafes la longevitat es torna a fer patent enguany 2019. L'última a celebrar el seu cent aniversari ha sigut Sacramento Baldoví Albuixech. Ho va fer el passat 30 de març, rodejada de tota la seua família, entre la qual destacaven els dos únics germans que encara li queden amb vida, Emilio, de 98 anys, i Antonia, de 93. Mare de dos fills, iaia de quatre néts i besiaia de quatre besnéts, Sacramento “sempre ha sigut una dona de sa casa, entregada la seua família, afectuosa i treballadora” i encara hui manté una salut de ferro tant física com mental que li assegura una vida còmoda i feliç rodejada dels seus sers més volguts.
La forta genètica de Sacramento Baldoví Albuixech, nascuda l'any 1919 en el carrer Major d'Almussafes, ha assegurat que, el passat 30 de març, poguera celebrar amb tots els luxes el seu cent aniversari.
Filla de Constantino i de Francisca, Sacramento va ser la sexta de huit germans, tres xics (Constantino, José Maria i Emilio) i cinc xiques (Paquita, Asunción, Vicentica, Sacramento i Antonia) i, com era habitual en aquella època, prompte va haver d'assumir responsabilitats en la llar. “Els seus pares regentaven “La Taverna” d'Almussafes, emplaçada molt prop de la zona del carrer Major coneguda com “Els Quatre Cantons” i la majoria dels seus germans treballaven, per la qual cosa ella atenia la casa”, explica el seu fill Salvador.
El 27 de novembre de 1948, Sacramento va contraure matrimoni amb Salvoret Girona Marí, dit “El Curro”, també veí d'Almussafes i llaurador de professió, en l'església parroquial de SAN Bartolomé, una unió repleta de felicitat de què van nàixer els seus dos fills, Marisa i Salvador i, posteriorment els seus quatre néts
Fa huit anys, Sacramento va perdre el seu company de vida després d'una convivència de més de 60 anys en el seu domicili, emplaçat del carrer Ausiàs March. A partir d'eixe moment, els seus fills van decidir traslladar el seu lloc de residència a les seues cases, per a evitar-li la soledat. “Conviu amb nosaltres però és molt independent i no vol causar-nos cap molèstia. És una dona que anteposa la felicitat dels altres a la seua pròpia”, destaca la seua nora Tile.
A més, la nostra centenària encara té forces per a compartir les gràcies dels seus quatre besnéts, a qui adora, i per a disfrutar d'alguns passejos per la casa, ajudada, això sí, d'un caminador per a assegurar la seua estabilitat.
Una memòria impecable i una salut de ferro formen part de l'excel·lent genètica de Sagrament, que compartix amb el que va ser el seu marit, difunt als 95 anys d'edat, i la majoria dels seus germans i germanes. De fet, els dos xicotets, Emilio, de 98 anys, i Antonia, de 93, van compartir la festa del seu cent aniversari amb ella, a més d'estar presents en la visita oficial que van realitzar les autoritats i la Junta Directiva de l'Associació de Jubilats i Pensionistes coincidint amb el dia del seu aniversari, en la qual se li va fer entrega del tradicional pergamí de felicitació.
