Un conegut espai natural valencià entra en coma i es converteix en un cementeri aquàtic

Des de fa dos anys, la Marjal d'Almenara pateix un fort episodi de sequera, provocat no només per l'escassetat de precipitacions i les elevades temperatures a conseqüència de l'emergència climàtica, sinó també per les incessants extraccions d'aigua subterrània, moltes d'elles il·legals, i la dubtosa gestió que s'ha fet del sistema hidràulic associat. Al respecte, Acció Ecologista-Agró com a entitat custodiadora del territori, ha anat vigilant la nefasta evolució i informant d'esta situació tant a les administracions com a la societat civil. De fet, en les últimes reunions mantingudes, en el marc del conveni signat per a la implementació de les normes de gestió d'esta zona humida, amb representants de la Generalitat i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, les ecologistes han expressat la gravetat dels fets i han plantejat diferents actuacions a escometre per tal de resoldre els problemes hídrics que enfronta.

No obstant, el pitjor dels escenaris ha començat a esdevindre's este estiu. Molts ullals han deixat de brollar aigua, com el de Cavanilles, propietat d'Agró, que encara roman sec. Això s'ha traduït en una davallada important del nivell freàtic que ha provocat l'entrada de sobrants de cultiu de mala qualitat als Estanys mitjançant els canals i les séquies que condueixen l'aigua fins a la Gola de la Llosa.

El terror es va fer més palpable per les ecologistes en percebre al mes de juny que, fruit d'este còctel d'efectes en cascada, s'estava clavant aigua de la làmina superficial de l'aiguamoll dins dels aqüífers, contaminant-los. En eixe moment, membres d'Acció Ecologista-Agró van tamponar amb fustes la comporta d'entrada als Estanys i van fer un cavalló de terra per evitar el pas d'aigua roïna a la muntanya a través de l'ullal de Cavanilles. Així Agró va poder, temporalment, evitar i controlar que es fera malbé l'aigua subterrània.

Però al mes d'agost les conservacionistes van detectar nivells elevats de salinitat en la llacuna. Esta vegada, el que havia entrat era aigua de mar. Al canal de Torreblanca es van registrar 29 grams de sal per litre, catorze vegades més de l'habitual. Immediatament AE-Agró va avisar a la Conselleria de Medi Ambient per comprovar l'estat de la població de petxinot descoberta en 2023 per l'associació en dos canals diferents de la marjal, que afortunadament no s'havia vist afectada i que va ser traslladada a altra séquia que presentava un índex de salinitat menor.

Per a Agró, estos van ser els primers avisos de què alguna cosa més gran i perillosa estava per vindre. Els senyals d'alarma continuaren amb l'observació de peixos morts i de l'aigua en descomposició en el Canal de Torreblanca, entre les turbines del Puntarro i Bobar i, posteriorment quan es produí la primera mortaldat en la Partida de La Palafanga al terme de la Llosa. "Ningú amb competències ha fet res i el col·lapse ja ha arribat, el tenim damunt. S'ha produït recentment una mortaldat massiva de la fauna i flora aquàtica dels Estanys" declaren representants d'Acció Ecologista-Agró. Passada la tragèdia les brigades de medi ambient han retirat vora 900 kg de peixos morts -tasca que encara no ha finalitzat- i han realitzat analítiques de l'aigua que indiquen com a causants una anòxia total i salinitat brutal. Al respecte, la Conselleria s'ha reunit amb l'alcaldia d'Almenara, com a responsable que és de la gestió de la séquia mare que Agró va taponar per evitar que entrara l'aigua returbinada als Estanys.

Ara el que toca fer és obrir comportes que desaigüen a la mar per tal que isca aigua hipertròfica de forma controlada amb el bypass de les turbines de les goles. Per contra, l'obertura de comportes interiors agreuja el problema en èpoques de sequera, tal com ha passat, deixant que les parts més fondes de la marjal s'omplin d'aigua de retorn, desencadenant-se fàcilment episodis greus d'anòxia.

Esta manca de comprensió de com gestionar l'aigua de la marjal, especialment per part de l'Ajuntament d'Almenara, ens porta a Acció Ecologista-Agró a demanar d'urgència la constitució de l'Òrgan de gestió hídrica de tota la marjal, tal com obliguen les normes de gestió de l'aiguamoll, aprovades l'any 2021, en l'article 6.1.5.d, segons el qual 'Donada la complexitat del sistema hídric en el conjunt d'este espai i la dispersió d'agents que influeixen en la gestió hídrica d'este, es considera necessari conjuminar el procés de presa de decisions mitjançant un òrgan conjunt que dirigisca la gestió des d'una visió integrada de l'espai. Este òrgan hauria d'orientar els períodes d'entrades i eixides d'aigua, així com els moviments dins de la marjal, atenent criteris agrícoles, ambientals i altres usos que es donen en l'espai'.