Un passeig 4D pel Torrelló d’Almassora

El departament de Patrimoni de l'Ajuntament d'Almassora ha recreat el jaciment arqueològic del Torrelló del Boverot amb el vol d'un dron. Les imatges preses de l'assentament han permés cartografiar fil per randa la fisonomia de l'enclavament situat al costat de l'autovia, en el límit del terme municipal. L'arqueòleg municipal, Gerardo Clausell, ha supervisat el projecte, cofinançat amb fons FEDER de la Unió Europea.

Es tracta d'una eina més per a donar visibilitat a les últimes troballes descobertes durant el mes de juliol passat, de manera que Almassora complisca els objectius de comunicació marcats en l'Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat (EDUSI). D'aquesta manera, qualsevol internauta pot realitzar un passeig ‘en línia’ per les ruïnes i conéixer la disposició de cada element.

Les restes de la torre, el got polípodo, el llenç de muralla que continua eixint a la llum després de les noves excavacions o el punt exacte on els investigadors van trobar el pitxer de perfil arredonit són alguns dels elements que situa el programa informàtic sobre l'emplaçament real. Àmfores fenícies o recipients ibèrics que ara s'exposen en el Museu Municipal del carrer Sant Vicent queden documentats en aquesta panoràmica en 4D.

“Queda tot referenciat i també una vista lateral del riu, part de la cova i la caiguda del jaciment cap al Millars, que són imatges que mai podem veure”, segons l'arqueòleg municipal. El supervisor de les investigacions dutes a terme en el Torrelló aquest estiu recomana visitar l'enllaç disponible en les pàgines de Facebook del Museu del Torrelló i Ajuntament d’Almassora per a situar el cursor sobre cadascun dels elements a visitar.

El portal ressalta “la importància d'aquest jaciment, que radica en la situació estratègica de control de les rutes de comerç cap a l'interior, en la seua condició fronterera i en les nombroses restes d'un important comerç amb els fenicis que el converteixen en centre de distribució de mercaderies fenícies cap a l'interior”.

“El poblat controlava el comerç pel riu Millars que, en l'època, era una important via entre la costa i l'interior i, a més, en l'època ibèrica marcarà la frontera entre diverses tribus ibèriques. D'altra banda, aquest assentament arqueològic i tota l'àrea perimetral cobreix un espai temporal bastant llarg, des del paleolític superior final fins a la conquesta de Jaume I”, segons aquesta part.