El consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars efectua el cens hivernal d'arpellots de marjal

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels Ajuntaments d'Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha participat per tercer any en el cens d'arpellot de marjal (Circus aeruginosus) als aiguamolls de la Comunitat Valenciana. Aquest cens hivernal que es du a terme a un gran nombre de zones humides de la geografia valenciana ha estat coordinat per la Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO). L'objectiu és quantificar i estimar la població hivernant de l'espècie qualificada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) com de menor preocupació. L'equip de voluntaris encarregat de realitzar aquest nou cens en els dormidors del paisatge fluvial protegit, format per un guarda rural, un tècnic del Consorci riu Millars i dos aficionats voluntaris, hi ha compatibilitzat un total de 2 femelles. Les aus rapinyaires es van poder veure entre les 16.40 h i poc abans de les 18.00 h. A banda dels arpellots de marjal també es van poder observar altres espècies com un aligot (Buteo buteo), tres moixetes (Moixeta falco), dos agrons blancs (Egretta alba) i tres agrons blaus (Ardea cinerea). Els voluntaris van acudir a la zona del Paisatge Protegit de la desembocadura del Millars coneguda com a Carnissers per a contar els exemplars a última hora de la vesprada, quan el sol comença a posar-se i els animals acudeixen als dormidors per a descansar.

796 arpellots de marjal als aiguamolls valencians

Un any més la Societat Valenciana d'Ornitologia amb l'ornitòleg Pedro del Baño al capdavant ha coordinat aquest macro cens on han intervingut 14 entitats entre les quals es troba el Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars. El cens ha tingut lloc a tota la Comunitat Valenciana i s'han pogut contar fins a 796 exemplars. 214 en la província d'Alacant en zones humides com les Salines Santa Pola, la Mata i Torrevella i el Fondo d'Elx-Crevillent. 541 a la província de València en aiguamolls com les marjals del Moro, de Rafalell i Vistabella, al parc natural de l'Albufera de València, la marjal de Xeresa-Xeraco, la marjal de Pego Oliva, l'assut de Carlet, l'assut de Catadau, la marjal de Navarrés, l'embassament d'Embarcaderos i l'embassament de Bellús. Finalment, a la província de Castelló s'han contat 41 exemplars en zones humides com el Prat de Cabanes Torreblanca, el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, la marjal de Nules i la marjal d'Almenara. Un any més el parc natural de l'Albufera s'ha convertit en el lloc preferit d'aquestes aus rapinyaires per a passar l'hivern i formar dormidors, ja que s'han pogut contar 443 exemplars, després destaca el Fondo d'Elx-Crevillent amb 195 exemplars i finalment la marjal del Moro amb 34.

Abandona el perill d'extinció a la Comunitat Valenciana

L'arpellot de marjal es consolida a la Comunitat Valenciana després de molts anys i abandona la qualificació com a espècie d'en perill d'extinció en el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades i es reclassifica com a vulnerable en la revisió del catàleg. L'espècie, segons la Conselleria d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, ha aconseguit un màxim de 33 parelles al territori valencià durant 2021 i es detecta la nidificació, per primera vegada, en ubicacions d'interior com puguen ser Camporrobles i Villena. Aquesta rapinyaire és bastant comuna com a hivernant a les zones humides de la Comunitat Valenciana com ha demostrat aquest cens, però es va extingir com a nidificant en els anys vuitanta del segle passat. L'any 2000 va tornar a fer niu al parc natural del Prat de Cabanes Torreblanca i des d'aleshores ho fa de manera regular des de l'any 2003. Un procés de recolonització esperançador.

Dormen amagats entre la vegetació

Els arpellots de marjal durant els mesos de l'hivern, formen dormidors comunals, és a dir, llocs que seleccionen entre la vegetació palustre de diverses zones humides on acudeixen cada dia en posar-se el sol per a dormir. Alguns d'aquests dormidors estan prou concorreguts pel que fa al nombre d'individus. Els arpellots de marjal són aus rapinyaires de grandària mitjana. El seu vol incansable patrullant constantment sobre aiguamolls a la recerca de preses és una imatge inconfusible de les zones humides. A la península Ibèrica és una espècie resident encara que també arriba un flux important d'exemplars migrants de Centreeuropa i els països nòrdics. Pot ser escàs però de vegades amb concentracions rellevants en aiguamolls i zones humides amb grans extensions de canyissar, cada vegada més abundants en cultius de cereal. La majoria de les poblacions originàries del nord d'Europa emigren cap al sud durant la hivernada. El plomatge més comú és marró fosc per totes les parts excepte la part superior del cap, el coll i una banda en la vora d'atac de l'ala de tons crema molt variables. Molt més vistosos, els mascles adults tenen una coloració tricolor a la part superior de les ales, la cua grisenca, el cap i el pit pàl·lids que contrasten amb el ventre marró rovellat. L'arpellot de marjal és una de les aus més elegants i esveltes que es poden observar al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars durant els mesos de la tardor i l'hivern.