El Suprem ordena celebrar de nou el judici per l'assassinat de la vídua de la CAM

La Sala penal del Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que va confirmar l'absolució de M.L.P. per l'assassinat de la seua sogra, vídua de l'expresident de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani Vicente Sala, en un concessionari de cotxes d'Alacant al desembre de 2016. La Sala ha estimat el recurs presentat per l'acusació particular representada pel fill de la víctima i ha ordenat que se celebre un nou judici amb diferent composició del jurat i un nou Magistrat-President.

El tribunal ha estat format pel president de la Sala, Manuel Marchena, i els magistrats Andrés Palomo de l'Arc, Miguel Colmenero, Vicente Magro i Susana Polo. El ponent de la sentència ha sigut Manuel Marchena després de quedar en minoria el ponent inicial, Andrés Palomo De l'Arc, que ha signat un vot particular en el qual defensa la desestimació del recurs.

La sentència del TSJ va confirmar l'absolució de M.L.P. que va dictar l'Audiència Provincial d'Alacant, a partir del veredicte de no culpabilitat emès per un jurat popular. El TSJ va rebutjar la indefensió al·legada per la Fiscalia i l'acusació particular en relació amb l'audiència celebrada per la Magistrada-Presidenta en la qual va comunicar la devolució d'un primer veredicte als membres del jurat perquè no havien valorat les proves de descàrrec, així com la posterior destrucció de l'acta d'aquest.

La sentència del Tribunal Suprem considera que el dret de defensa del recurrent va quedar irremeiablement danyat per la forma en la qual es va desenvolupar la devolució de l'acta per la Magistrada-Presidenta, en una audiència en la qual es va convocar a les parts i al Jurat.

La Sala explica que en virtut dels art 64 i 53 de la Llei del Jurat, el Magistrat-President una vegada advertit del defecte que justifica la devolució de l'acta ha de celebrar una primera audiència amb el fiscal i les parts perquè posen de manifest el seu acord o desacord amb el criteri que porta al rebuig de l'acta i una segona audiència amb els membres del jurat per a explicar-los els motius de la devolució del veredicte.

La sentència indica que “conjuminar la funcionalitat de les dues audiències previstes pel legislador en els art. 53 i 64 de la LOTJ fins al punt d'avalar la correcció d'una fórmula en la qual es prescindeix d'una d'elles- criteri del recurrent- o s'unifiquen totes dues en un mateix acte que es desenvolupa en presència dels membres del jurat - criteri del Tribunal Superior de Justícia i de la defensa de l'acusat- implica obrir una clivella generadora d'indesitjables efectes que es projecten sobre el dret de defensa”.

Per al tribunal, la manera en què es va desenvolupar la devolució de l'acta és una mica més que una anòmala alteració, unificació o inversió de tràmits i afig que en la decisió de la Magistrada-Presidenta no està en joc només un criteri d'economia processal. Per al tribunal, existeixen dos factors que no poden ser obviats a l'hora de valorar l'abast d'aqueixa decisió. “D'un costat, la destrucció intencionada de l'acta que reflectia el primer veredicte; d'una altra part, la difosa opinió- sense que conste la seua realitat- que el Jurat va canviar un veredicte inicial de culpabilitat per una segona decisió d'innocència i que aqueix canvi va obeir a la interpretació que els membres del Jurat van fer de les indicacions que va formular la Magistrada-Presidenta durant el desenvolupament de l'audiència per a justificar la devolució de l'acta”.

La sentència argumenta que el Ministeri fiscal, l'acusació particular i per descomptat la defensa de l'acusat tenien indubtablement dret a conèixer si la valoració probatòria inicialment subscrita pels membres del jurat era o no suficient per a justificar l'autoria del delicte pel qual es formulava acusació, si aqueix haguera sigut el desenllaç de la deliberació. “I aqueix coneixement només podia obtenir-se a partir de la lectura de l'acta original, no arran de les explicacions de la Magistrada-Presidenta que estaven dirigides, per cert, als membres del Jurat”.

“Les parts han de conèixer, a la vista del seu contingut, els motius que porten al Magistrat-President a la devolució de l'acta i no n'hi ha dubte, ha de concedir-se'ls l'oportunitat de formular al·legacions a partir de la lectura de les raons que avalen la decisió del Jurat respecte de la qual s'exigeix la seua rectificació. En cas contrari-conclou el tribunal- es ressent el dret a la defensa i es menyscaba el dret a un procés amb totes les garanties”.

La sentència assenyala que tot el que esdevé en el plenari- excepte les excepcions previstes legalment- està sotmès al principi de publicitat. “Cap dels documents que reflecteixen la crisi decisòria pot convertir-se en un document clandestí, només a l'abast del Magistrat-President i de vedat accés per a les parts”.

La Sala rebutja que s'haja produït una vulneració del dret al jutge imparcial per les explicacions donades per la Magistrada-Presidenta per a justificar la devolució del veredicte. La sentència precisa que recordar al Jurat la importància de valorar tant la prova de càrrec com la de descàrrec no té perquè entendre's improcedent. “No obstant això, la destrucció de l'acta, amb la consegüent impossibilitat de conèixer quins eren els dèficits de motivació o si aquests es referien a un veredicte de condemna que no havia valorat prou la prova de descàrrec, llancen un dubte sobre el desenllaç inicial del procediment.”

El tribunal afig que la decisió de destruir l'acta “ha conduït a un escenari en el qual només els membres del Jurat, la Magistrada-Presidenta i la Lletrada de l'administració de Justícia són coneixedors del sentit condemnatori o absolutori del primer veredicte. I cosa que és més important, només ells saben si el segon veredicte que ha posat terme al procediment va ser expressiu de la claudicació respecte del que el Jurat creia i l'assumpció del que van interpretar com una decisió guiada per la Magistrada-Presidenta cridada a corregir els seus errors”.

Per a la Sala, la pèrdua del document que reflecteix la primera decisió sobre culpabilitat o innocència del Jurat “alimenta la incògnita sobre si el segon veredicte absolutori va implicar la rectificació d'un primer pronunciament de condemna. I aqueix dubte es fa inassumible per a les parts que van ser expressament excloses del seu coneixement”.

El Tribunal conclou que “la destrucció posterior de l'acta fa legítima el dubte sobre si van ser les indicacions de la Magistrada-Presidenta en justificar la devolució del desconegut veredicte, les que van determinar un canvi de criteri convertint un desenllaç inicialment condemnatori en un pronunciament absolutori. Es va infringir així el dret a un procés amb totes les garanties en haver-se restringit de manera inequívoca el principi de contradicció”. Afig que el discurs justificatiu que es conté en la sentència recorreguda no supera el cànon de racionalitat i erosiona el dret a la tutela judicial efectiva del recurrent pel que s'estima el recurs i s'acorda la celebració d'un nou judici amb diferent composició del jurat i nou Magistrat President.

Vot particular

La sentència inclou el vot particular del ponent inicial, Andrés Palomo de l'Arc, contrari a l'estimació del recurs. Aquest magistrat considera que les infraccions processals esdevingudes en relació amb la devolució de l'acta al jurat no han infringit el dret a la tutela judicial efectiva de l'acusació particular i per tant no se li ha causat indefensió.

El vot argumenta que l'àmbit del recurs no és sancionar o impedir l'estricta regularitat processal, sinó atendre a si es va conculcar el dret a la tutela judicial efectiva del recurrent, en aquest cas l'acusació particular, originant-li indefensió i conclou que tant el recurs com el vot majoritari “identifiquen expressament les irregularitats processals que denuncien amb indefensió material, però resta per explicar aqueixa indefensió. No existeix indefensió amb rellevància constitucional, ni tampoc amb rellevància processal, quan fins i tot concorrent alguna irregularitat, no s'arriba a produir efectiu i real menyscapte del dret de defensa amb el consegüent perjudici real i efectiu per als interessos de la part afectada”.