El ‘road to Tokyo’ de Fernando Alarza desperta un gran interès internacional analitzat en un article científic de la Universitat d’Alacant
L’estudi, amb més de 3.500 consultes en la revista científica Frontiers of Physiology, ha suscitat consultes d’entrenadors i investigadors de tot el món
L’anàlisi, fet durant 43 setmanes, revela les claus de l’èxit de l’entrenament del triatleta de la UA en la temporada de preparació dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020
Fernando Alarza és un dels millors triatletes espanyols i un dels més ben considerats a nivell mundial. Amb 29 anys, ha competit en les World Triathlon Series (WTS) des del 2012, en les quals ha obtingut 20 pòdiums, i quatre victòries en carreres de la Unió Internacional de Triatló (ITU). Va acabar en la quarta posició del rànquing de les Sèries Mundials de Triatló (WTS) el 2019 i, amb això, va aconseguir la classificació per als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, on va culminar la participació en la 12a posició individual i en la 10a en relleus mixtos. Prèviament, va competir a Rio 2016, on va acabar en el lloc 18è.
Independentment d’aquests grans resultats a nivell internacional, el triatleta va desplaçar la seua residència de Talavera de la Reina, on va nàixer, a Alacant l’any 2018 per a ser entrenat pel professor i investigador de la Universitat d’Alacant (UA) Roberto Cejuela en el procés de preparació a l’olimpíada de Tòquio, períodes coneguts popularment com a «road to Tokyo» (camí a Tòquio, en anglès). Suspesos els jocs l’any 2020 per la pandèmia per COVID-19, va ser a l’estiu del 2021 quan es van celebrar.
Amb la finalitat de descriure, per primera vegada, l’entrenament específic d’un triatleta d’alt nivell internacional en condicions extremes, les que es donarien en la competició a Tòquio, l’equip d’investigadors liderat per Cejuela ha publicat, juntament amb membres d’Sport Coaching and Performance Research Group (SCAPE), l’article Road to Tokyo 2020 Olympic Games: Training Characteristics of a World Class Male Triathlete en la revista Frontiers of Physiology. Des de la publicació a la fi del passat mes d’abril, l’article ha sigut vist per més de 3.500 persones, una xifra molt considerable per a un article científic en tan poc de temps, i han sigut múltiples les consultes sobre aquest tema que ha atès l’equip investigador, segons confirma el mateix Cejuela.
Crida l’atenció l’estructura que presenta l’article científic atès que es tracta d’una descripció de l’entrenament que va programar i va mesurar l’equip de Cejuela per a la preparació d’Alarza i que es va prolongar durant les 43 setmanes prèvies als jocs olímpics. A diferència de l’estructura habitual d’aquesta mena d’escrits, on es presenten uns resultats o conclusions, en aquest cas aquestes dades de tancament són els resultats esportius del mateix atleta. Aquest fet, no obstant això, no ha afectat l’alta repercussió a nivell mundial que està aconseguint la descripció i les anàlisis fetes del període d’entrenament.
A grans trets, els mesuraments es van fer amb els més nous sistemes de mesurament esportiu que hi ha en l’actualitat. Els nivells d’oxigen o de lactat en sang, la massa muscular, les quantitats d’oxigen o de diòxid de carboni aspirades o expirades, la potència de pedaleig amb bicicleta o les probabilitats de desgast muscular o de mal per contacte amb el sòl en la carrera a peu són algunes de les moltes mesures de caràcter fisiològic que es reflecteixen en l’estudi.
A més, a aquestes estadístiques físiques de l’atleta s’uneixen les descriptives dels mètodes i càrregues d’entrenament, on l’estudi descriu les sèries i les velocitats emprades tant en carrera a peu com en la piscina, les variacions i millores en els temps, la intensitat d’entrenaments segons la setmana del període total mesurat, els períodes de desgast aeròbic, mitjà o anaeròbic o, una de les aportacions principals, els resultats que s’aconsegueixen tant en els períodes d’entrenament en altura (l’equip es va desplaçar diverses setmanes al Centre de Tecnificació de Sierra Nevada), com en l’aclimatació a les condicions esperades per a la competició a Tòquio, amb altes temperatures i humitat, per a la qual cosa es va entrenar en hores centrals a Alacant i es van utilitzar sessions de sauna.
En el mateix sentit, l’anàlisi inclou les competicions classificatòries i unes altres en les quals va participar el triatleta abans de viatjar a Tòquio i com van afectar l’entrenament global i a la competició final, de la mateixa manera que preveu els dies d’aclimatació una vegada arribats a la capital nipona.
En descriure per primera vegada l’entrenament d’un triatleta d’elit, un dels resultats cridaners de l’estudi es dona en comparar les hores necessàries de preparació en cadascuna de les tres disciplines esportives que formen la competició. Per aquest motiu, l’estudi apunta que un triatleta necessitaria més hores en conjunt de preparació que un atleta, un ciclista o un nadador que tan sols prepara una de les disciplines.
L’article, que inclou nombroses dades sobre les mesures fetes i taules descriptives i comparatives d’aquests, proposa, a més, una sèrie de reflexions a discutir en futures investigacions similars i resultats que es podrien ampliar en altres entrenaments analitzats des de la investigació esportiva.
Segons explica el mateix Roberto Cejuela, aquest article científic «desperta gran interès per la seua originalitat, ja que mai abans s’havia fet un estudi que documentara la preparació d’un esportista que aspira a medalla en uns jocs olímpics. S’està consultant molt i servirà per a les futures generacions d’esportistes i entrenadors perquè poden conèixer com es va fer en l’entrenament i consultar totes les mesures fisiològiques de l’atleta».
En el mateix sentit, el professor apunta que «també ens estan preguntant per la metodologia d’entrenament que seguim a la UA. La implementem des de fa 14 anys i aquest estudi reflecteix en gran manera l’evolució que hem fet. Per descomptat, continuarem implementant-la amb altres esportistes per a continuar millorant».
