La UA lidera un taller de treball internacional sobre àrees rurals davant del canvi climàtic a l’Illa de Tabarca

Javier Sánchez Merina i Joaquín Alvado Bañón, professors de Projectes Arquitectònics del Departament d’Expressió Gràfica, Composició i Projectes de la Universitat d’Alacant (UA), lideren un taller de treball sobre àrees rurals davant del canvi climàtic a l’illa de Tabarca, que es duu a terme des del 4 d’abril i que acabarà aquesta vesprada a les 19 hores amb un acte de presentació de projectes en el Centre Cultural Les Cigarreres d’Alacant (entrada lliure).

Aquesta trobada internacional està finançada amb una beca Erasmus BIP (Blended Intensive Programme) i hi participen seixanta estudiants i professorat internacional procedent de les escoles d’Arquitectura de Karlsruhe (Alemanya), La Réunion (França), Lovaina (Bèlgica) i Oslo (Noruega), juntament amb estudiants, diplomats i professorat de la UA.

La trobada va començar dijous, dia 4, al Museu de la Universitat d’Alacant (MUA), amb una sèrie de conferències introductòries impartides pels professors Miguel Mesa, Juan Carlos Castro i Arturo Calero, els quals van mostrar el treball que desenvolupa l’alumnat d’Arquitectura de la UA sobre solucions arquitectòniques per a combatre l’escalfament global: «Arquitectura per a la part aquàtica del món; exhibició de Projectes Zero “Reflexionar amb els agents de l’activisme climàtic sobre altres arquitectures possibles; una investigació sobre l’obsolescència de l’arquitectura; o la presentació dels Resultats del KIT - cartografia a distància”».

Una vegada concloses les sessions introductòries, el grup de treball s’ha desplaçat a l’illa de Tabarca on desenvolupa treball de camp que acaba avui dimecres 10 d’abril.

El professor Sánchez Merina explica que s’han organitzat quatre grups de treball per a realitzar propostes sobre el futur sostenible de l’illa de Tabarca. Aquests grups barregen els estudiants de les diferents escoles i cada grup està dirigit per professors d’una escola determinada, «amb la finalitat de mostrar les diferents aproximacions a una mateixa problemàtica», tal com detalla Sánchez Merina, el qual afegeix que «els professors de l’escola alemanya estan interessats a mostrar ecosistemes que ja no existeixen i visibilitzar transformacions subtils esdevingudes els últims anys. D’altra banda, els belgues i francesos realitzen dibuixos molt precisos dels límits entre l’humà i el no humà, i estableixen noves converses i oportunitats de futur. Quant al grup noruec, ha treballat amb narratives il·lustrades per múltiples animacions entre el líquid i sòlid».

Finalment, el grup alacantí ha comptat amb la important col·laboració del col·lectiu La Cuarta Piel, integrat per diplomats de la UA, els quals han desenvolupat, juntament amb els estudiants, una audioguia immersiva sobre l’illa. En contrast amb les radioguies convencionals centrades en les fites turístiques, explica Sánchez Merina, «aquesta audioguia mostra les infraestructures que sostenen Tabarca: el port on carreguen la brossa diària o subministren els béns de consum, el depòsit d’aigua dolça o la depuradora al costat de l’accés a la pedrera, són algunes de les parades d’aquesta experiència que ofereix una mirada alternativa de l’illa».

Els integrants de La Cuarta Piel afirmen que «si bé Tabarca ha aspirat en diferents moments de la seua història a l’autosuficiència, avui parlem d’un lloc profundament dependent d’un món exterior que hi proporciona serveis, gestiona els residus i envia els seus turistes. Cal visibilitzar aquesta situació i que socialment prenguem consciència d’aquesta dependència per a entomar col·lectivament els reptes ecològics que se’ns presenten actualment. La dependència, inevitable i comuna en tots els nostres contextos urbans, però especialment evident a Tabarca, ha mobilitzat nombroses tecnologies com ara depuradores, infraestructures de canalització, sistemes de reg o transports marítims que són moltes vegades desatesos i mereixen avui, més que mai, la reflexió i participació activa de la societat en el conjunt. En aquestes infraestructures es gestionen els recursos dels quals depenen les ciutats i que sostenen el nostre dia a dia. És necessari visibilitzar-les i comprendre’n les implicacions per a afrontar col·lectivament els reptes ecològics que se’ns plantegen avui dia».

Tabarca ja compta amb una audioguia centrada en les seues relacions ecosistèmiques, la intenció última de les quals és remar a favor de l’estima i de la cura dels entorns que habitem. El recorregut inclou instal·lacions d’aigua a l’illa que han sigut construïdes amb el patrocini de l’empresa Rain-Bird, fabricadora de productes i serveis de reg. I, a més, ha comptat amb la presència de professores col·laboradores de les universitats d’Umeå (Suècia) i Nicòsia (Xipre).

Què són els Erasmus BIPS (Blended Intensive Programmes)?

Són programes breus i intensius que utilitzen mètodes innovadors d’aprendre i d’ensenyar, incloent-hi el treball col·laboratiu en línia. Tenen com a objectiu arribar a estudiants de qualsevol camp d’estudi i cicle, i ofereixen una oportunitat de mobilitat internacional més curta a estudiants que per qualsevol circumstància no poden o no desitgen fer una mobilitat de llarga duració.

Els programes Erasmus BIP inclouen aprenentatge basat en desafiaments en què equips transnacionals d’estudiants treballen junts per a abordar reptes o projectes. Sovint, els grups de treball combinen estudiants de diferents àrees d’estudi per a enfocar el projecte des de perspectives diferents, els quals hauran d’aprendre a col·laborar i a complementar-se. Amb el suport de professors de les universitats participants, els grups d’estudiants treballaran en equip de manera col·laborativa, combinant un període de treball en línia i un període de treball presencial en el qual tots els estudiants es traslladaran al país de la universitat organitzadora per a una mobilitat curta, normalment d’una setmana. En la majoria de casos, primer es treballa i s’aprèn en línia, i l’estada física d’una setmana és la culminació o el tancament del projecte. En alguns casos, l’activitat en línia pot continuar després de la setmana de treball presencial.