elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

Investigadors de la Universitat d’Alacant, més prop d’aconseguir l’Avanç Científic de l’Any 2023

Investigadors de la Universitat d’Alacant, més prop d’aconseguir l’Avanç Científic de l’Any 2023
  • Joaquín Silvestre i Néstor Guijarro se situen entre els finalistes dels premis europeus Falling Walls en les modalitats de Ciències Físiques i Enginyeria i Tecnologia, respectivament

MÉS FOTOS
Investigadors de la Universitat d’Alacant, més prop d’aconseguir l’Avanç Científic de l’Any 2023 - (foto 2)

Els investigadors de la Universitat d’Alacant (UA) Joaquín Silvestre i Néstor Guijarro s’han convertit en finalistes dels premis europeus Falling Walls 2023. El jurat de Falling Walls, integrat per cent personalitats de diferents disciplines científiques, haurà de decidir ara deu guanyadors entre els 30 finalistes.

La Fundació Falling Walls, que concedeix aquests guardons anualment, té com a finalitat derrocar murs connectant la ciència, els negocis i la societat. Del 7 al 9 de novembre, a Berlín, els candidats s’hi reuniran per a donar a conèixer els més pioners avanços científics i es coneixeran els premiats en cadascuna de les set categories: Ciències de la Vida, Ciències Físiques, Enginyeria i Tecnologia, Ciències Socials i Humanitats, Art i Ciència i Gestió de la Ciència i la Innovació.

El catedràtic de Química Inorgànica de la UA Joaquín Silvestre és l’únic espanyol que apareix en la modalitat de Ciències Físiques amb el projecte «Towards a carbon neutral society» (Trencant les barreres cap a una societat neutra en carboni), on competeix amb altres universitats de reconegut prestigi com Yale o Harvard i representants IBM Research Europe.

«El projecte planteja aprofitar les excepcionals propietats que presenten els materials nanoestructurats de carboni per a promoure la nucleació i el creixement de cristalls de gas en espai confinat. Es tracta d’una aproximació nova que mimetitza els processos naturals d’emmagatzematge de gasos, per exemple, en el fons del mar i que permet emmagatzemar grans quantitats de gasos d’efecte d’hivernacle (CO2) sota condicions suaus de pressió i temperatura», assenyala Silvestre. D’igual forma, gràcies a la gran versatilitat d’aquestes estructures de «gel» confinades, el projecte planteja l’ús d’aquestes estructures com a sistemes duals per a emmagatzemar i alliberar gasos d’interès mediambiental i industrial mitjançant processos de reemplaçament in situ per intercanvi molecular.

Per part seua, l’investigador de l’Institut Universitari d’Electroquímica de la UA Néstor Guijarro ha sigut nominat en la categoria d’Enginyeria i Tecnologia per la seua línia d’investigació en el camp de l’economia circular per a la producció de compostos petroquímics renovables. El seu projecte «Making valuable petrochemicals» és l’única proposta espanyola seleccionada que competeix amb universitats de primer nivell dels Estats Units, Xina o Alemanya, entre d’altres.

«Avui dia, la major part dels compostos petroquímics que demanda la indústria procedeixen de refineries de petroli. No obstant això, el tremend impacte mediambiental que tenen aquest tipus d’explotacions (emissions de carboni, destrucció d’ecosistemes, etc.) requereix cercar alternatives sostenibles per a produir aquests compostos químics. Una d’aquestes és aprofitar els residus vegetals, particularment una fracció d’aquests coneguda com a lignina, la composició química de la qual recorda a la dels compostos petroquímics», explica l’investigador de la UA.

Amb això en ment, Guijarro i el seu equip se centren a desenvolupar una nova generació de biorefineries capaces d’utilitzar l’energia solar per a produir compostos petroquímics de manera sostenible a partir dels residus vegetals. Els seus esforços se centren a desenvolupar nous materials, particularment nanopartícules semiconductores programades per a recol·lectar energia solar i canalitzar-la directament sobre la lignina, per a extraure així compostos petroquímics d’interès per a la indústria.

Joaquín Silvestre

Joaquín Silvestre (Banyeres de Mariola, 1976) va obtenir la llicenciatura en Química a la UA l’any 1998 i va iniciar els estudis de doctorat en aquesta mateixa universitat. Durant el període de tesi doctoral va fer tres estades d’investigació a la Universitat de Wisconsin (USA), la Universitat de Dundee (Escòcia) i a l’Institut de Tecnologia Química de València (ITQ). Després dels estudis de doctorat va fer dues estades postdoctorals, la primera, a l’ITQ , sota la direcció del professor Avelino Corma, i una segona al Fritz-Haber-Institute de Berlín (Alemanya), sota la direcció del professor Hans-Joachim Freund. L’any 2006 es va reincorporar a la UA com a contractat Ramón y Cajal, i el 2018 es va convertir en catedràtic. Amb més de 180 publicacions científiques, que inclouen diversos capítols de llibre, dues patents i més de 120 participacions en congressos, aquesta trajectòria li ha valgut diversos premis, entre els quals cal destacar el premi al Rendiment Acadèmic de la Comunitat Valenciana, premi extraordinari de Llicenciatura, premi “Sant Albert Magne” d’Investigació i premi “Alexander von Humboldt”.

La seua trajectòria científica se centra en la síntesi i la identificació, per primera vegada en la literatura, d’hidrats de metà sota condicions suaus de pressió i temperatura, molt semblant a la dels hidrats naturals. A més de la línia de separació i emmagatzematge de gasos, Silvestre també treballa en altres línies d’investigació com l’aplicació de materials inorgànics per al tractament de malalties oculars i per a l’alliberament de fàrmacs. Més recentment, el grup d’investigació ha iniciat una nova línia d’investigació per a atrapar la humitat de l’aire, una cosa fonamental atesa l’actual situació de sequera que viu el país.

Néstor Guijarro  

Néstor Guijarro (Alacant, 1984) és llicenciat en Ciències Químiques i va obtenir el doctorat en Ciència de Materials per la Universitat d’Alacant (UA) l’any 2013 sota la tutela del professor Roberto Gómez i Teresa Lana-Villareal. Durant aquest període va realitzar tres estades a la University of Electro-Communications (Japó) i l’Imperial College London (Regne Unit). La seua tesi doctoral es va centrar en el desenvolupament d’una nova generació de cèl·lules solars basades en nanopartícules semiconductores. Després d’això, va obtenir la prestigiosa beca postdoctoral Marie Curie i es va traslladar a l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne (Suïssa) on es va unir al grup del professor Sivula per a desenvolupar materials de baix cost capaços de generar hidrogen a partir d’aigua i llum solar. A continuació, va rebre la prestigiosa beca Ambizione Energy (2016) i va començar així a liderar un grup independent a l’EPFL que cercava llançar llum sobre els fenòmens electrònics i catalítics que governaven la fotoelectròlisi de l’aigua.

L’any 2020, Guijarro es va incorporar a la UA com a investigador Ramón y Cajal i des d’aleshores lidera diversos projectes d’investigació, entre aquests un projecte del Consell Europeu d’Investigació (ERC, per les seues sigles en anglès) Starting Grant, i diversos projectes nacionals i regionals. Avui dia, compta amb més de 60 publicacions en revistes internacionals d’alt impacte i ha gestionat, com a investigador principal, una quantitat per sobre dels 3 milions d’euros en fons d’investigació.

 

Pujar