Investigadores internacionals es reuneixen a la UA per a analitzar els últims avanços en l’emmagatzematge d’hidrogen verd
El campus universitari acull la reunió anual del projecte europeu MOST-H2 en el qual participen 16 socis procedents de Grècia, Regne Unit, França, Alemanya, Espanya, Àustria, Itàlia i el Marroc
Centres d’investigació, universitats i empreses de sectors com l’enginyeria, nous materials i transports procedents de Grècia, Regne Unit, França, Alemanya, Espanya, Àustria, Itàlia i el Marroc es reuneixen des d’avui a la Universitat d’Alacant (UA) per a contribuir a oferir solucions d’emmagatzematge d’hidrogen més eficients, segures i rendibles que les tecnologies convencionals.
Aquest consorci treballa des del 2022 conjuntament en el marc del projecte europeu MOST-H2: «Novell metall-organic framework adsorbents for efficient storage of hydrogen», per a aconseguir un innovador sistema per a l’emmagatzematge d’hidrogen des del laboratori fins al tanc final. Aquest avanç té molt d’interès per al sector transport, en concret, per a mitjans com a trens o vaixells.
Durant la reunió que acull la UA fins demà divendres 7 de juny, els socis del projecte analitzaran els seus últims èxits en el disseny de materials MOF –abreviatura de xarxes metal·lorgàniques– que mitjançant la combinació d’estratègies de síntesis avançades i sofisticades tècniques computacionals permeten emmagatzemar hidrogen amb una baixa petjada ambiental.
«En aquests dos dies exposarem els nostres avanços tant en el disseny de materials MOF com en el disseny d’un tanc criogènic, és a dir, que treballa a molt baixa temperatura», explica el catedràtic de Química Inorgànica de la UA, Joaquín Silvestre. En aquest sentit, afig l’investigador, «ja hem identificat els millors materials per a l’emmagatzematge d’hidrogen verd en condicions suaus de pressió gràcies a la intel·ligència artificial i ara estem en la fase d’escalat per a la seua fàcil integració en el tanc». La característica principal d’aquest dispositiu és que ha de treballar en rang variable de temperatura, sempre per sota de -100 °C. Per això, el tanc ha de tenir «una camisa exterior de nitrogen líquid alhora que el disseny interior ha de contenir dispositius que permeten variar la temperatura per a facilitar un òptim en la descàrrega de l’hidrogen », assenyala Silvestre.
En els pròxims dos anys, l’equip de treball del projecte europeu MOST-H2 tindrà un prototip final del tanc per a avaluar i optimitzar la seua capacitat d’emmagatzematge i d’alliberament del gas. Les proves finals es duran a terme en col·laboració amb un dels socis del projecte que treballa en el sector de ferroviari.
L’ús generalitzat de l’hidrogen com a vector energètic és clau perquè la Unió Europea (UE) aconseguisca els seus objectius de transició energètica i climàtica. En aquest sentit, el MOST-H2 contribueix considerablement a una economia sostenible i circular de l’hidrogen verd. Per a això, amb un pressupost d’aproximadament 6 milions d’euros, fins al 2026, el projecte se centra en la investigació i el desenvolupament de nous materials.
Consorci
L’equip de MOST-H2 reuneix investigadors i experts del Centre Nacional d’Investigació Científica «Demokritos» (coordinador), Universitat de Cambridge, Universitat de Creta, Universitat de Le Mans, Universitat d’Erlangen-Nuremberg, Universitat d’Alacant, la Societat Max Planck, la plataforma Immaterial LTD, la Universitat Politècnica Mohammed VI, Lapesa Grup Empresarial SL/Laguens i Pérez SL, l’associació FEN Research GmbH, l’empresa Italferr SPA, les consultories Greendelta GmbH i Steinbeis 2I GmbH i l’empresa Hiden Isochema Ltd.