El MUA inaugura ‘La màquina de sang’, una exposició teixida a dues veus per l’artista Susana Guerrero i la comissària Remedios Navarro
L’artista il·licitana Susana Guerrero i la tècnica d’art Remedios Navarro, presenten «La màquina de sang», una exposició que inaugura el Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) el pròxim divendres 13 de desembre, a les 20 hores, i que romandrà oberta al públic fins al 9 de març de 2025, a la sala Sempere.
Guerrero i Navarro, comissària de l’exposició, expliquen que la mostra ha sigut forjada a foc lent durant dos anys i teixida a dues veus, amb un fil conductor que sosté la trama d’aquesta exposició: «el concepte del temps en contínua renovació i travessat pel principi creador femení del qual tot sorgeix; el recorregut interior pel cos de la mare, encarnat en el símbol universal de l’Ouroboros, aquesta serp que es mossega la cua que ens parla de la unitat i continuïtat de l’existent».
Els fonaments de «La màquina de sang» s’assenten en aquest diàleg entre artista i comissària, per la qual cosa el recorregut expositiu mostra en un mateix pla d’importància tot allò que es va construir en les trobades mantingudes entre Guerrero i Navarro durant aquest temps: escultures, dibuixos, gravats i peces finals; els esbossos, acoblaments i mapes conceptuals; com també les taules de treball i la recol·lecció dels materials; també els llibres i fonts de referència, fotografies de peces artístiques i arqueològiques grecollatines, orientals o asteques; els textos mitològics, antropològics o alquímics i les làmines d’antics tractats anatòmics.
En la nostra màquina corporal, la sang, la llet i l’aigua salina comparteixen composició, circulen i travessen tot per dins i per fora, i són presents en els nostres cossos i en els nostres mites. Per aquest motiu, aquests tres elements vertebren la mostra. El muntatge de l’exposició permet establir un diàleg entre peces de diferents períodes, rescatades per la comissària per a trobar connexions i vincles amb noves lectures; també el tractament de la mostra com un conjunt que abraça des de les seues fonts, als seus processos creatius i, finalment, l’obra acabada, concebuda com un exercici d’hibridació on es fusionen els metalls, la ceràmica, el tèxtil i l’acoblament per a conformar peces i instal·lacions d’una forta càrrega metafòrica que remeten a conceptes com renovació, curació, poder i resistència.
Aquesta exposició demostra que les històries heretades del passat han format la nostra identitat. No obstant això, la voluntat dels seus remots creadors té molt a veure amb l’afirmació d’unes conductes, concepcions i valors que ja van quedar enrere fa molt temps. Toca desconstruir-les, resignificar-les i crear una nova mitologia d’acord amb el que som i el que pensem. I això és el que fa Susana Guerrero.
El treball de Susana Guerrero (Elx, 1972) és un exercici de metamorfosi, de transformació, d’alquímia creativa. Des dels personatges que protagonitzen les seues peces fins a la hibridació de les seues formes o dels materials emprats. Tot ha sigut filtrat per una visió del món que reuneix l’herència rebuda d’un temps ancestral, mitològic i màgic, amb un quefer analític i domèstic que indaga en processos de reparació, dels quals deriva la creació de peces que transmuten la vulnerabilitat en fortalesa, la mort en vida renovada, el dolor i la ferida en fonts de curació i empoderament. La apropiació i la reinterpretació de relats de femelles decapitades (Medusa, la Mare dels Peixos, Santa Caterina d’Alexandria o Santa Quitèria) respon a una necessitat de sanar-les per a convertir-les en heroïnes inspiradores. En aquest sentit, la seua creació funciona com un cordó umbilical que rescata cicatrius antigues per a ser reparades amb la precisió i l’agudesa d’una remeiera.
