Un equip d’investigació de la UA estudia a l’Argentina una cultura ‘igualitària’ del neolític

Durant mil anys, els tafí van viure en les seues comunitats, situades al nord-oest de l’Argentina, a Tucumán, de manera igualitària, en cases disperses que reproduïen un patró d’habitatge quasi idèntic i on no s’aprecia cap diferenciació de classe. Per a saber més sobre aquesta apassionant cultura andina es desplaçarà aquesta setmana, fins als cims Calchaquíes, a la vall de La Ciénaga, un equip format per sis persones de l’Institut Universitari d’Investigació d’Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d’Alacant (INAPH) dirigit pel catedràtic d’Arqueologia Ignasi Grau. Aquest grup continuarà amb el desenvolupament del projecte «Complex equals», iniciat el 2021, i en el qual participen, a més, Jordi Eĺpeix Lillo, llicenciat en Història per la UA i investigador del CONICET (Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques-Argentina) i de l’INCIPIT (Institut de Ciències del Patrimoni) del CSIC; els investigadors de la Universitat Nacional de Córdoba (l’Argentina), Julián Salazar i Valeria Franco, i la investigadora de la Universitat Nacional de Tucumán, Nurit Oliszewski.

El treball, que està finançat pel Ministeri de Cultura a través del seu programa d’excavacions a l’exterior, i la Fundació Palarq, té com a finalitat excavar alguns d’aquests habitatges per a aprofundir en el coneixement d’aquesta comunitat que va habitar en aquests paratges dels Andes, a uns 1.800-3.000 metres sobre el nivell de la mar, en el període del neolític, entre els anys 200 i 400 a. de C., i el seu model de vida, que difereix de la majoria de les societats, segons explica Ignasi Grau.

En concret, tal com explica el professor Grau, l’equip del INAHP desenvoluparà dues línies del treball sobre el terreny. D’una banda, es cartografiaran els llogarets de la cultura tafí utilitzant mètodes de teledetecció i vols de drons; i, de l’altra, es duran a terme excavacions en unes quantes cases. «Es tracta d’una cultura molt interessant perquè durant mil anys no s’aprecia cap diferència entre totes les cases, cosa que dona a entendre que la seua forma de vida mirava de mitigar les diferències socials», conta l’arqueòleg.

Els habitatges, independents i allunyats entre si, podien tenir fins a vint metres de diàmetre i s’organitzaven a partir d’un eix central des del qual s’accedia a les habitacions, que varien en nombre depenent dels membres de la família. Però, a més, hi ha altres signes que indueixen a pensar que la comunitat Tafí s’organitzava en una societat igualitària, com el fet que no s’han trobat elements vinculats a la violència o al poder, i els que poden denotar riquesa s’han trobat de manera repartida. Així, segons explica Grau, tots aquests signes evidencien que la comunitat s’ha dotat d’elements equilibradors que han possibilitat una convivència pacífica durant centenars d’anys.