La distribució de la vegetació augmenta la capacitat de recuperació dels ecosistemes àrids

Un estudi internacional, en el qual participa el Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global de la Universitat d’Alacant (UA), ha demostrat que la manera en què s’organitza la vegetació que cobreix la superfície terrestre influeix en el funcionament i la capacitat de recuperació dels ecosistemes àrids. Els resultats, publicats en la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences, també coneguda per les sigles PNAS, suposen un avanç significatiu en la comprensió de la relació entre els patrons espacials de vegetació i la resiliència a les regions més àrides del món .

L’equip d’investigació ha analitzat 115 ecosistemes àrids en 13 països utilitzant dades de teledetecció, informació de camp i models matemàtics. Gràcies a aquests estudis, els experts han demostrat «que els mecanismes responsables dels patrons espacials de la vegetació permeten que els ecosistemes àrids saludables s’adapten a condicions ambientals canviants, com l’escassetat d’aigua, ajustant la seua estructura espacial. Per contra, els ecosistemes degradats no tenen aquesta capacitat», explica Emilio Guirado, investigador del Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global de la UA.

Aquestes troballes revelen que el patró espacial de la vegetació permet augmentar la resiliència dels ecosistemes àrids a mesura que augmenta l’aridesa, la qual cosa permet mantenir-ne el funcionament sota condicions de major estrès ambiental. Els resultats d’aquest estudi indiquen que els patrons espacials de la vegetació no sols es formen en resposta a condicions ambientals estressants, sinó que també atorguen als territoris àrids la capacitat d’adaptar-se a condicions climàtiques canviants.

«Els patrons trobats podrien servir com a indicadors valuosos de la salut de l’ecosistema i obrir perspectives importants per a futures investigacions en aquest camp. Entendre el paper dels patrons espacials de la vegetació ens ofereix una finestra única per a preservar aquests ecosistemes vitals en un món que enfronta desafiaments climàtics cada vegada més grans», afig Fernando T. Maestre, catedràtic de la Universitat d’Alacant i director del Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global.

Els patrons espacials com els de la vegetació dels ecosistemes àrids són una característica comuna que comparteixen molts sistemes complexos, des de comunitats microbianes fins a llits de clòtxines. No obstant això, encara que les implicacions teòriques d’aquests patrons per a mantenir el funcionament i la resiliència dels ecosistemes han sigut àmpliament estudiades, «l’evidència empírica de la seua importància per a aquests aspectes dels ecosistemes és molt escassa», assenyalen els investigadors de la UA.