La distribució global dels cercles de fades deixa de ser un misteri

Una de les formacions naturals més impressionants i misterioses que poden observar-se en les zones àrides del planeta són els cercles de fades, enigmàtics patrons de sòl nu circulars envoltats de vegetació que fins ara únicament s’havien descrit a Namíbia i Austràlia. Un nou estudi liderat pel Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global de la Universitat d’Alacant (UA) i publicat en la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) analitza per primera vegada els factors climàtics, edàfics i ambientals que determinen la distribució d’aquests a escala global. «Analitzar els seus efectes en el funcionament dels ecosistemes i descobrir els factors ambientals que determinen la seua distribució és fonamental per a comprendre millor les causes de la formació d’aquests patrons de vegetació i la importància ecològica que tenen», indica l’investigador de la UA i autor principal de l’article Emilio Guirado.

Amb l’ajuda de models basats en intel·ligència artificial, els científics han classificat imatges de satèl·lits i han descrit 263 llocs en 15 països de tres continents on poden observar-se patrons similars als cercles de fades descrits fins avui a Namíbia i Austràlia Occidental. Aquests llocs inclouen el Sahel, el Sàhara Occidental, la Banya d’Àfrica, Madagascar, el sud-oest d’Àsia o Austràlia Central. «El nostre estudi proporciona evidències que les formacions de vegetació en cercles de fades són molt més comunes del que es pensava amb anterioritat, la qual cosa ens permet comprendre globalment els factors que afecten la seua distribució», destaca Manuel Delgado Baquerizo, líder del Laboratori de Biodiversitat i Funcionament Ecosistèmic (BioFunLab) de l’IRNAS-CSIC i coautor d’aquest estudi.

Els investigadors han trobat que la combinació de determinades característiques del sòl i el clima, com presentar un baix contingut de nitrogen i una precipitació mitjana inferior a 200 mm/any, es van relacionar amb la presència de cercles de fades. D’altra banda, tant els tèrmits com les formigues han tingut una importància baixa com a predictors a escala global. No obstant això, a una escala regional, els tèrmits han sigut un factor predictiu més important a Namíbia que en regions com el Sahel o Austràlia. «Aquest estudi ha tingut en compte múltiples variables fins avui no considerades, com l’albedo o l’estat dels aqüífers», assenyala Jaime Martínez-Valderrama de l’Estació Experimental de Zones Àrides (EEZA) del CSIC i també coautor de l’estudi.

Durant l’estudi, els investigadors van comparar l’estabilitat de la productivitat primària de la vegetació dels cercles de fades amb la d’altres ecosistemes i van trobar una estabilitat més gran quan els cercles de fades estaven presents. «Aquests resultats proporcionen la primera evidència empírica d’una estabilitat de la productivitat més grans dels cercles de fades, una propietat clau dels ecosistemes que està relacionada amb la provisió estable de serveis ecosistèmics com la quantitat de farratge», indica Fernando T. Maestre, catedràtic de la UA i director del Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global. «Totes aquestes dades obrin la porta per a investigacions sobre si aquests patrons espacials poden ser indicadors de la degradació dels ecosistemes amb el canvi climàtic, com ocorre amb altres patrons espacials de la vegetació en zones àrides», apunta Miguel Berdugo, investigador de la Universitat Complutense de Madrid i coautor de l’estudi.

Aquest estudi ha generat un atles global dels cercles de fades i una base de dades que podria ser d’utilitat per a determinar si la presència de patrons espacials com els cercles de fades fan als ecosistemes àrids més resilients al canvi climàtic i altres pertorbacions. «Esperem que aquestes dades inèdites siguen útils per als qui estiguen interessats a comparar el comportament dinàmic d’aquests patrons amb altres presents en zones àrides de tot el món», finalitza l’investigador de la UA Emilio Guirado