La Càtedra de Cultura Gitana de la UA commemora el Dia de la Resistència Romaní
La Facultat d’Educació acull demà la jornada commemorativa en la qual participaran associacions gitanes i en què es projectarà el documental “Referentes”
Cada any, el 16 de maig es commemora el Dia de la Resistència Romaní per a recordar el sofriment i la capacitat de resistència d’aquest poble. Amb aquest motiu, la Càtedra de Cultura Gitana de la UA, que dirigeix la professora Clarissa Ramos Feijóo, organitza una jornada demà dimarts, 16 de maig, a la sala d’actes de la Facultat d’Educació, de 10 a 13 hores.
La rectora, Amparo Navarro, presidirà l’acte inaugural que comptarà amb les intervencions d’Alexandrina Moura da Fonseca, vicepresidenta del Consell Valencià del Poble Gitano; Mercedes Santiago, directora adjunta de la Comunitat Valenciana de la Fundació Secretariat Gitano; Pilar Fernández, de la Federació d’Associacions Gitanes d’Alacant, i Josefa Santiago Oliva, vicepresidenta d’Arakerando. Seguidament, la directora de la càtedra presentarà el Projecte Referentes i s’emetrà el documental del mateix nom. Després de la projecció tindrà lloc un debat amb la participació d’Antonio Gorreta Amador, Carmen Marín Silva, Fernando Macías Aranda, Plácida García Muñoz i Enrique Muñoz Díaz.
Clarissa Ramos explica que «des de la Càtedra de Cultura Gitana volem recordar aquesta efemèride amb un acte en el qual convergeixen passat, present i futur. Des del respecte a la memòria del poble romaní europeu i, en particular, des del respecte al lungo drom, el llarg viatge del poble gitano espanyol fins al seu reconeixement, avui, en una nova resistència basada en el treball per l’ampliació d’oportunitats i la millora permanent de la qualitat de vida».
El Dia de la Resistència Romaní
Dues dates coincideixen en el calendari per a rememorar el sofriment i, alhora, la capacitat de resistència del poble romaní durant la dominació nazi: el 16 de maig de 1940 i el 16 de maig de 1944. El 27 d’abril de 1940, Heinrich Himmler va signar la deportació de 2.500 gitanos als territoris polonesos ocupats, una ordre que es va concretar amb el trasllat al camp de concentració d’Auschwitz el dia 16 de maig de 1940. Ningú va sobreviure al que es va considerar el començament de l’anomenada solució final de la qüestió romaní. Posteriorment, el 16 de maig de 1944, els comandaments nazis van prendre la decisió de liquidar el camp gitano, el zigeunerlager, d’Auschwitz-Birkenau, on hi havia recloses sis mil persones gitanes de totes les edats. El comandant Himmler va donar l’ordre d’exterminar-les en un mateix dia. La resistència va ser tal, que les tropes nazis degueren desistir perquè eren incapaces de doblegar-les. Aquesta resistència es va materialitzar principalment en les dones que van lluitar tenaçment contra els soldats nazis. La seua determinació els va permetre salvar la vida, almenys un temps més, perquè el genocidi per a aquest grup tan nombrós de persones arribaria mesos després.
