Alacant implanta un programa pioner per a combatre la desnutrició en pacients ambulatoris majors de 65 anys
La secció d'Endocrinologia i Nutrició de l'Hospital General Universitari d'Alacant, en col·laboració amb la direcció d'Atenció Primària del departament de Salut d'Alacant, ha implementat una ruta assistencial integrada (pacte formal entre professionals i organitzacions de diferents àmbits assistencials que operen en un mateix territori), pionera en la Comunitat, amb l'objectiu de detectar pacients desnodrits ambulatoris (que estan sent atesos en els centres de salut), i per a millorar l'abordatge d'aquest problema de salut, que pot arribar a afectar fins al 21% de les persones majors de 65 anys.
“La sistemàtica de la ruta és senzilla, però efectiva: a tot pacient major de 65 anys que siga atés en un centre de salut se li realitza una valoració nutricional, que ens permet classificar-lo en normonutrido, en risc de desnutrició o desnodrit”, ha assenyalat el doctor Ángel Luis Abad, responsable de la unitat de Nutrició Clínica i Dietètica.
Aquest programa s'alinea amb la ‘Aliança més nodrits’, estratègia impulsada per diferents societats científiques sanitàries d'àmbit nacional, sensibilitzades amb la nutrició, amb la finalitat d'augmentar el coneixement i la importància de la desnutrició relacionada amb la malaltia i els seus costos en el sistema sanitari.
La desnutrició constitueix un greu problema de salut, ja que els pacients que la pateixen tenen una major vulnerabilitat als processos infecciosos, més dificultat en la cicatrització de les ferides, pitjor resposta als tractaments pautats i, en general, un augment de la morbiditat; és a dir, més complicacions mèdiques que aquells individus malalts que no la pateixen. A més, provoca que la seua qualitat de vida siga pitjor, tinguen major taxa de reingressos hospitalaris i de mortalitat, així com un increment dels costos sociosanitaris associats.
“Un altre factor a tindre en compte és que en els pacients majors de 65 anys és molt freqüent l'aparició de problemes de la deglució, coneguda aquesta malaltia com “*disfagia”, i que provoca ennuegades en menjar o beure, amb el risc elevat de desenvolupar una “pneumònia per aspiració”, ha apuntat el doctor Ángel Luis Abad.
Importància de la detecció precoç
La detecció precoç és essencial per al pronòstic del pacient, per la qual cosa la necessitat de sistematitzar la valoració nutricional és un dels passos essencials per a combatre la desnutrició. Així, la ruta porta ja desenvolupada una primera fase d'implantació d'aquesta detecció en els centres d'atenció primària del departament, amb la identificació dels pacients ambulatoris en risc de desnutrició o amb desnutrició.
“Es va decidir començar pel pacient ambulatori, major de 65 anys, pel caràcter preventiu i d'educació sanitària que implica i perquè són els pacients amb una expectativa de vida major i on les accions preventives tindran un major impacte en salut”, ha indicat el coordinador de la ruta, qui ha explicat que “en els resultats preliminars, s'han constatat xifres de prevalença del risc de desnutrició en el departament és del 22% (a nivell general, oscil·la entre l'11 i el 40%) i la prevalença de la desnutrició és del 12% (aquesta se sol situar entre el 2,2 i el 21%)”.
Un altre aspecte a destacar d'aquest programa és la formació continuada dels equips sanitaris d'Atenció Primària, i per això, s'han realitzat sessions en tots els centres de salut dirigides als professionals implicats amb l'objectiu de donar a conéixer la ruta i abordar la valoració nutricional, les complicacions com la *disfagia o la dietoteràpia per al pacient en risc o els factors socials.
En la següent fase es potenciarà l'educació sanitària de la població com un eix primordial d'aquest programa. En els casos en què es detecte una situació de risc nutricional s'establirà una estratègia preventiva amb inclusió del pacient en un programa d'educació nutricional grupal i seguiment per part del seu equip d'Atenció Primària. Si es diagnostica desnutrició, a més de l'educació grupal, es realitzarà una atenció individualitzada del cas.
Així mateix, “és fonamental el registre del diagnòstic de desnutrició en la història clínica del pacient, de la mateixa manera que registrem si pateix diabetis mellitus tipus 2. També s'han de realitzar les mesures antropomètriques bàsiques a aquests pacients en consulta (pesar i tallar) i anotar aquestes intervencions en la història per a la correcta codificació”, ha remarcat. Això té com a benefici augmentar la qualitat de les històries clíniques, així com posar en evidència un problema de salut en el pacient i establir les mesures oportunes per a solucionar-ho.
La filosofia de la Ruta Assistencial Integrada obliga al fet que el conjunt d'intervencions siguen contínuament avaluades, mitjançant reunions mensuals del grup motor, que permetran una valoració de resultats de la ruta, amb la finalitat d'implementar les mesures que siguen adequades i de millorar allí on calga. “Amb tot, s'espera optimitzar l'estat nutricional dels pacients, la qual cosa repercutirà en la preservació del seu estat de salut”, ha conclòs.