Alfondeguilla traurà a llum el molí d'aigua després de l'enderrocament de la part no original de l'estructura de l'edifici

Esta setmana han començat els treballs per a retirar l'amiant, abans de l'enderrocament, de l'edifici que alberga l'antic molí d'aigua d'Alfondeguilla.

Els treballs consistixen primer a retirar l'amiant i posteriorment, derrocar la part no original de l'estructura, que es va construir en els anys 60.

L'alcalde de la localitat, Salvador Ventura, ha explicat que l'immoble presenta una certa perillositat, per l'estat d'abandó en el qual es troba, i està situat en l'únic accés al barri antic i a la zona de Castro, que feien imprescindible escometre estos treballs.

A més, “els visitants del Castell de Castro i de l'Arquet es trobaven amb una mala imatge” pel que l'Ajuntament d'Alfondeguilla ha realitzat les gestions oportunes per a derrocar l'immoble i traure a la llum el molí d'aigua.

Este molí és un exemple més de la cultura de l'aprofitament d'aigua heretada de les civilitzacions antigues i suposa un patrimoni històric molt valuós, que “hem d'atendre i conservar”, explica el regidor de Cultura, David Galindo, “pel seu valor patrimonial i per la cultura històrica de l'aigua en la zona”.

Galindo ha destacat el valor que al llarg dels anys han tingut estos molins per al desenvolupament de la societat i augment demogràfic. Amb la revolució industrial, a poc a poc van deixar de construir-se molins i van entrar en decadència.

A Alfondeguilla, el molí connectava les dos basses: la del cementeri (a dalt) i la de la canaleta (a baix). L'edifici, que en pocs dies serà història, connecta totes dues basses i al costat del mateix discorre un sistema de séquies que les connecta.

El molí típic valencià

Els molins valencians, emblemàtics de la regió, són mestres de la transformació de l'aigua en energia. Es tracta de molins hidràulics de rodet horitzontal que aprofiten la força de l'aigua per a moldre el gra. El seu funcionament es basa en un enginyós sistema on l'aigua, captada d'una font pròxima, fluïx per una rampa i xoca amb els àleps d'un rodete, impulsant el moviment del queixal.

El molí es compon de dos sales principals: la superior, anomenada sala de queixals, on es troba el queixal i les màquines auxiliars per a la molta, i la inferior, denominada carcau, que alberga el rodete. L'aigua, en impactar contra els àleps del rodete, genera la força necessària per a girar el queixal. El cabal es regula des de la sala superior, controlant la quantitat d'aigua que fluïx per la rampa.

L'engranatge del molí gira entorn d'un eix vertical de fusta, conegut com a arbre, que es connecta al queixal mitjançant una peça metàl·lica anomenada lavija. En la part inferior, l'eix descansa sobre una agulla, una peça de metall en forma de con. Entre l'eix i l'agulla es col·loca el rodet, un element de fusta amb els àleps que reben l'impacte de l'aigua. La punta inferior de l'eix, de metall, gira sobre un dau, una peça metàl·lica cúbica que descansa sobre un banc de fusta.

Estos molins, testimonis de la història i la cultura valenciana, són un exemple de com l'enginyeria tradicional ha sabut aprofitar els recursos naturals per a generar energia i transformar la matèria primera. El seu funcionament, basat en la interacció entre l'aigua i la maquinària, és una fascinant dansa que ens recorda la importància de l'harmonia entre l'ésser humà i el medi ambient.