Alerta demogràfica per la baixa natalitat a la Comunitat Valenciana: Estes són les comarques on es tenen més fills

L'escassa natalitat i els problemes de fertilitat en les parelles espanyoles són dos de les grans amenaces a la salut pública que pengen sobre Espanya. Les dones cada vegada són mares més tard i un 40,1% d'elles donen a llum passats els 35 anys, edat fixada pels experts com la “barrera de la fertilitat” a partir de la qual les probabilitats d'embaràs es reduïxen dràsticament. El panorama no millora des de la perspectiva masculina: la qualitat de l'esperma cau a la mitat i la mitjana dels homes frega la subfertilitat.

Les dificultats per a ser mare augmenten a causa d'un retard generalitzat de la maternitat que juga en contra de la biologia femenina. En l'actualitat, l'edat mitjana a la qual les espanyoles tenen el seu primer bebé és de 32,6 anys. “L'edat reduïx tant la qualitat com la quantitat d'ovòcits de les dones, la qual cosa conduïx al fet que les seues probabilitats de ser mares baixen a mesura que complixen anys. Amb 30 anys la dona té la mitat de probabilitat de ser mare que als 20”, explica la doctora Andrea Bernabeu, codirectora mèdica d'Institut Bernabeu.

En la Comunitat Valenciana la taxa bruta de natalitat, segons les últimes dades de 2022, varia entre un 4,69‰ i un 7,53‰ segons la comarca de la qual parlem.

Així, les comarques amb menys naixements són el Racó d'Ademuz, l'Alt Millars i la Vall de Cofrentes-Ayora, mentres que les comarques amb major taxa bruta de natalitat són la Ribera Alta, la Vega Baixa i el Baix Vinalopó.

En la Comunitat Valenciana l'edat mitjana a la maternitat varia entre 31,45 i 33,29 anys. Les comarques amb menor edat de les mares per a tindre un bebé són la Vega Baixa, la Ribera Alta i la Marina Baixa, mentres que on més es tarda a tindre fills és a València, l'Horta Nord i la Vall d'Albaida.

Només 30.000 xiquets en tota Espanya

A Espanya tan sols van nàixer 322.075 xiquets en tot l'any passat; una xifra que marca mínims històrics i que suposa un 24,3% menys dels números aconseguits deu anys abans. Destaca que els naixements amb mares de 35 anys o més han augment un 15,7% l'última dècada i han passat de representar el 35,1% del total d'enllumenaments a aconseguir el 40,1% en 2023. Crida l'atenció també el rang de dones que donen a llum passats els 40 anys, que en esta franja de temps han crescut un 18,7% i ja representen un 8,1% del total de naixements. Les possibilitats de ser mare passats els 40 anys és inferior al 20%.

Este context provoca que una de cada cinc parelles espanyoles tinga problemes per a tindre fills. Alguna cosa que, sumat a un major desagafe generacional per la creació de nuclis familiars, provoca que la piràmide poblacional cada vegada estiga més envellida. “La taxa de reemplaçament hauria de ser 2,1 fills per parella i, en l'actualitat, se situa en 1,15 fills, provocant una situació insostenible que afectarà la totalitat de la població en els pròxims anys”, explica la doctora d'Institut Bernabeu. S'espera que Espanya perda 3,5 milions d'habitants fins a 2050.

L'espanyol mitjà, prop de ser subfértil

El panorama de la fertilitat des de la perspectiva masculina també és preocupant. Una altra de les principals causes que posen en escac la fertilitat a Espanya és que tant la qualitat com la concentració d'esperma s'han reduït dràsticament en un 51% a nivell mundial. El ritme de descens és enorme: des de 1973 la concentració d'esperma ha disminuït a un ritme anual de 1,16% i, amb el canvi de segle, a una velocitat de 2,64%

D'acord amb els rangs de l'OMS, es considera un home subfértil a una concentració d'espermatozoides inferior a 40 milions per mil·lilitre i infèrtil quan està per davall de 15 milions per mil·lilitre. La mitjana obtinguda en les mostres arreplegades per Institut Bernabeu assenyalen que l'home mitjà que acudix a les seues clíniques és subfértil, ja que la mitjana és de 33,5 milions d'espermatozoides per mil·lilitre.

L'anàlisi de 5.000 mostres analitzades en els últims 5 anys pel Grup IB alça les alarmes en detectar una disminució general de quasi un 16,75% el recompte de milions per mil·lilitre d'espermatozoides; mentres la seua la motilitat ha caigut un 12%. A més, morfològicament es considera que una mostra és normal quan el 4% d'espermatozoides té una forma normal, però mentres que en 2017 la mitjana era un 7,6% d'espermatozoides normals, actualment és de 3,8%, caient quasi a la mitat.

Això es replica en les donacions d'esperma: en estos 5 anys la taxa d'acceptació de donants ha passat d'un 15% d'acceptació a un 8%. Dada que posa en alerta als experts en fertilitat ja que la majoria dels donants són joves menors de 35 anys i que ha provocat que l'OMS reduïsca els requisits exigits als donants.

Medicina reproductiva d'avantguarda

Actualment, 1 de cada 6 xiquets en el món naix mitjançant reproducció assistida i, en 2022, Espanya va superar per primera vegada els 40.000 bebés nascuts mitjançant estes tècniques. En este sentit, Espanya lidera la medicina reproductiva a nivell mundial i, cada any, “arriben a les nostres clíniques pacients de tot el món atrets per la capacitat tècnica dels nostres equips, les nostres taxes d'èxit, l'avançada legislació espanyola en matèria de reproducció assistida i l'atractiu de destí com a país”, segons la doctora Bernabeu.

Encara que els perfils són diversos, la mitjana d'edat de les pacients que acudixen a les clíniques d'Institut Bernabeu creix any rere any, sent en l'actualitat de 40 anys. Si tenim en compte aquelles que han de recórrer als tractaments de donació d'ovòcits, l'edat supera els 42,2 anys.

“Urgix conscienciar a la societat sobre el que suposa retardar la maternitat. És molt important que siguem conscients dels límits que tenim com a éssers humans per a poder planificar així conscientment el nostre futur reproductiu”, apunta la doctora Andrea Bernabeu, que advoca per la necessitat que augmente el suport institucional en este sentit.