Sindicats agraris i ecologistes s’alien per a demanar preus justos al camp

Sindicats agraris, organitzacions ecologistes i agraristes s’han adherit al manifest «Ara, preus justos a l’horta», impulsat per Per l’Horta, que demana preus justos per al camp valencià. El manifest s’ha presentat hui en un acte celebrat en una alqueria de l’horta d’Alboraia propera a l’autovia V21 on s’ha pintat un mural amb el símbol de la campanya creat pel dissenyador valencià Diego Mir. Per l’Horta inicia d’aquesta manera una línia de treball amb la qual vol donar visibilitat i defensar el treball dels agricultors de l’horta de València, actors fonamentals per a la seua pervivència. L’objectiu passa també per encetar vies de col·laboració amb sindicats agraris i entitats ecologistes, en atenció a les justes demandes del sector.

El manifest ha rebut el suport dels sindicats agraris valencians Associació Valenciana d’Agricultors (AVA), Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, Unión de Pequeños Agricultores País Valencià i de la Coordinadora Camperola del País Valencià-COAG. A més d’una desena d’organitzacions ecologistes i agraristes: Acció Ecologista-Agró, Greenpeace, Ecologistes en Acció-València, CERAI, Fundació Assut, Justícia Alimentària, Mundubat, Pagesos GPS i la Taula per la Partida.

Les reclamacions que uneixen a aquestes entitats s’articulen en tres eixos principals dirigits a consumidors, supermercats i botigues, i les administracions valencianes. Respecte dels primers, destaca la importància d’adoptar «criteris de compra socialment responsables», com la compra de proximitat o ecològica, sobre altres com el preu. El paper fonamental que tenen els consumidors per a mantenir «una horta viva i un sector agrari digne» es pot demostrar també exigint responsabilitat a les administracions i grans superfícies perquè actuen en defensa dels agricultors.

El manifest exigeix als supermercats i tendes que aposten pels productes de proximitat i paguen preus justos: «No és acceptable que els productors cobren menys del 20 % del que paga el consumidor». El text recorda, per últim, el paper fonamental que tenen les diferents administracions en qüestions com ara facilitar l’accés al consum de proximitat, afavorir la venda directa o aprovar etiquetatges identificatius, com la marca de producte de l’Horta que es contempla en la Llei de l’Horta.

«La defensa de l’horta no es pot entendre sense la protecció del camperolat. Hem de pagar preus justos pel seu treball i les seues collites», destaca el manifest, que assenyala com, en els últims anys, s’ha avançat en la protecció de l’horta com a paisatge, un fet que, no obstant això, «no ha implicat una millora en la situació laboral de llauradores i llauradors ni del sector agrari». El document subratlla que, en l’actual situació de crisi climàtica, es fa encara més «ineludible» l’aposta per la producció de proximitat.