Un jove d'Alboraia es converteix en un dels millors graduats d'España

“El que m’agradaria és poder treballar ací a València per contribuir al desenvolupament sostenible del nostre territori”, afirma Màxim Lliso, cinquè millor graduat d’Espanya en Enginyeria Civil en el rànquing de la Societat Espanyola d’Excel·lència Acadèmica (SEDEA).

El jove d’Alboraia va estudiar el Grau en Enginyeria Civil a la Universitat Politècnica de València i ara està cursant la doble titulació del Màster Habilitant en Enginyeria de Camins, Canals i Ports, que imparteix la UPV junt amb l’Escola Nacional de Ponts i Camins de París. L’estada a la capital francesa li ofereix perspectives molt atractives i no sap cap a on dirigirà els seus passos professionals.

“En els pròxims anys, segurament es comencen a executar projectes que van a canviar el paradigma actual de les infraestructures al nostre territori. El túnel passant, el corredor mediterrani, o la solució que es done a la problemàtica de l’ampliació nord del port de València són reptes en els quals m’encantaria participar, sempre posant com a objectiu primordial la seua sostenibilitat”, explica Màxim. “Tanmateix, soc conscient que a París, on estic ara, hi ha oportunitats professionals importants, per això no descarte quedar-me ací”, aclareix l’enginyer.

Internacionalització del currículum

L’oportunitat d’internacionalitzar la seua carrera és un avantatge que destaca Màxim del seu pas per la Universitat Politècnica de València. El jove graduat va realitzar una estada de sis mesos a l’Escola Politècnica de Brussel·les com a estudiant Erasmus durant el Grau.

Aquesta experiència li va permetre completar la seua formació i assolir un nivell de francès alt (actualment, un C1). En l’actualitat, finalitza una doble titulació de màster internacional, impartit entre la UPV i una de les escoles d’Enginyeria de Camins amb més renom d’Europa. En breu començarà a realitzar pràctiques al despatx d’enginyeria i arquitectura Bordàs+Peiró, durant sis mesos.

“Gràcies a la UPV, he pogut estudiar a universitats europees prestigioses. Aquesta oportunitat i el fet que la Universitat Politècnica de València tinga un nom tan reconegut internacionalment t’obri moltes portes”, explica Màxim.

Agraïment públic a docents

Quan se li demana que destaque docents, afirma: “Ha hi hagut molts professors que m’han ajudat al llarg d’aquests quatre anys, però la veritat és que hi ha dos a qui aprofite per mostrar públicament el meu agraïment, perquè realment s’han implicat molt en la meua trajectòria. Ells són: el catedràtic del Departament d’Enginyeria Hidràulica i subdirector de Relacions Internacionals de l’Escola de Camins (l’ETSECCP), Juan Marco, i el catedràtic de Ports i Costes Vicent Esteban. Poder comptar amb el seu suport és d’una ajuda incomparable i ha sigut clau en molts moments”.

Per la seua banda, el professor Juan Marco afirma que Màxim “és un exemple de determinació, de marcar-se una trajectòria a llarg termini, anys per davant i seguir-la amb constància i entusiasme. Màxim va decidir que se n’anava a París en 2n curs, després d'una xarrada meua sobre mobilitat. Llavors no sabia francès, només anglès. Es va programar per a aprendre’l, va fer una estada prèvia en 4t en anglès a Brussel·les, per a practicar també el francès al carrer; va passar la selecció per al doble diploma a París, i ací està. I tot això simultàniament amb els cursos ordinaris, traient matrícules d'honor i sense tancar-se a casa. Envejable”.

El professor Vicent Esteban Chapapría considera que “Màxim és una persona molt capaç, que es planteja contínuament preguntes i vol aportar solucions, i alhora, compromesa, oberta. El seu quefer el desenvolupa inserit en les preocupacions més actuals i amb perspectives més modernes i internacionals. Crec que això és el que més em va impressionar d'ell, el seu nivell de compromís i la cerca de solucions actuals, a part de la seua capacitat de treball”.

Estudiar a la UPV

Màxim se sentia atret des de menut per l’Enginyeria de Camins: “Des de xicotet m’he interessat pel món de l’enginyeria i la construcció; especialment per la part estructural, que és la que permet modelitzar matemàticament el problema de l’estabilitat i la resistència de les infraestructures que ens envolten”.

La qualitat i l’exigència de la UPV no l’han decebut. L’experiència universitària li ha oferit, a més, amistats “que sens dubte són per a tota la vida”: “Els anys que he passat amb els meus companys han sigut molt intensos i hem compartit moments de tot tipus; això estableix vincles molt forts. He après molt junt amb els amics que he fet ací; sense ells tot hauria sigut molt diferent”, afirma.

Si haguera de començar a estudiar, diu que “triaria la UPV segur. Per la qualitat indiscutible de la formació, per les oportunitats d’internacionalitzar els estudis a les millors universitats europees i també perquè és la politècnica de la nostra terra i l’hem de posar en valor”.

Aquesta notícia forma part de la sèrie Graduats i graduades top de la UPV, que pretén visibilitzar els estudiants més excel·lents del país. Pots llegir més sobre el projecte i conèixer la resta de perfils brillants en: La UPV en el rànquing de la SEDEA.