Alarma per sequera extrema: el camp valencià està en perill

La sequera extrema que està patint la Comunitat Valenciana causa pèrdues històriques que posen en perill la continuïtat de cultius i ramaderies. A més dels importants descensos de collites que es preveuen en cereals, raïm, ametles o oliveres de secà, els agricultors de regadiu afronten sobrecostos en energia elèctrica per a regar les explotacions i en tractaments per a combatre les plagues i malalties, mentres que els ramaders de l'interior fan front a despeses inassumibles per a alimentar i donar beure als animals.

Per això, l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) reclama a les administracions que establisquen ajudes directes a aquells productors que veuran minvats els seus ingressos de manera dràstica a causa de la sequera, potencien la reutilització d'aigües depurades i posen en marxa perforacions d'emergència, així com canalitzacions a les explotacions afectades per a, mitjançant regs de suport, poder salvar els animals i les plantacions i estabilitzar una producció que garantisca una rendibilitat digna.

El president d'AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, ja ha traslladat la seua “enorme preocupació” a Carlos Mazón, president de la Generalitat Valenciana, i valora “el compromís que m'ha transmés personalment a l'hora d'analitzar possibles actuacions per a alleujar les nefastes conseqüències de la sequera sobre l'agricultura autonòmica. Així mateix, Aguado ha reiterat a la Conselleria d'Agricultura que “a més de demanar suport al Govern central, assumisca les seues pròpies competències i aportació les mesures necessàries per al sector agropecuari”.

Raïm de moscatell de La Marina

Un dels productes més emblemàtics i benvolguts de l'agricultura valenciana, el raïm de moscatell d'Alexandria cultivada en La Marina, viu el pitjor any de la seua història. La sequera sense precedents durant els dotze últims mesos (127 litres per metre quadrat segons l'estació meteorològica situada a Dénia-Gata, la qual cosa a penes representa la sexta part de les pluges dels dos anys anteriors) està deixant milers de ceps totalment secs, fins a tal extrem que els agricultors preveuen unes pèrdues pròximes al 100% de la pròxima collita i, fins i tot, la mort de les plantacions més afectades.

A hores d'ara de l'any les vinyes haurien de tindre uns brots verds que aconseguixen els 70-80 centímetres i els agricultors haurien d'estar realitzant les labors de desmonde o aclarit de xucladors per a deixar els principals en els quals creixen els raïms. No obstant això, bona part dels ceps, sobretot en les zones altes, presenten brots d'uns pocs centímetres que, o són pastura dels conills, o estan tan febles que no donaran raïm.

El delegat d'AVA-ASAJA a Teulada, José Buigues, va explicar que “mai abans en la vida havíem vist un panorama tan desolador. Ací féiem melons de secà i ara, en canvi, al cap d'un any sencer extremadament sec, moltes vinyes no sobreviuran. Amb poca aigua, este cultiu seria rendible, però cada setmana que passa sense ploure complica el problema. Si els polítics no posen solucions, entre la sequera, la fauna salvatge i la pressió urbanística augmentarà l'abandó dels bancals, amb la pèrdua de patrimoni i el risc d'incendis que això suposa per a la comarca”.

Aguado, qui va visitar vinyes al costat d'agricultors de Teulada, va afirmar que “seria una vergonya que, per falta d'infraestructures hídriques, es perdera el millor raïm de moscatell del món. Sense aigua no hi ha vida i els pocs agricultors que queden a la comarca han de disposar de suficient aigua per a continuar cultivant un producte de qualitat i continuar cuidant el territori per a frenar el desert”.

Ramaders i secà

Les comarques de l'interior de Castelló i València també es troben en una situació dramàtica. AVA-ASAJA constata que els cultius de raïm (sobretot a Utiel-Requena), d'ametles i oliveres estan patint problemes de producció a causa de la falta de pluges. Seguixen així els passos dels cereals de secà, els quals a penes han germinat i molts dels seus camps no es van ni tan sols a recol·lectar en comarques com Els Serrans i Alt Palància. Les restriccions de reg que s'estan implantant en la Comunitat Valenciana amenacen amb reduir la collita igualment en les parcel·les de regadiu.

La falta d'aigua i de pastures està multiplicant els costos de producció en el sector ramader a nivells inassumibles. AVA-ASAJA, que ja va alertar que ramaders dels Ports estan costejant camions per a traslladar aigua a les explotacions, reclama a les administracions que afronten econòmicament la despesa que suposen estes cisternes, tal com ja s'ha realitzat en muntanyes públiques per a donar beure a la fauna salvatge.

Aguado sol·licita “un estudi de les necessitats hídriques de la Comunitat Valenciana amb major profunditat i amb els consensos més amplis possibles perquè hi ha àmplies zones d'alt valor agrari que estan entrant en un punt de no retorn. Si deixem que els nostres camps es muiren de set, hi haurà més atur, més despoblament rural, més incendis i més desert”.