Francesc Martínez presenta dos llibres sobre la premsa en valencià
El periodista i professor de la Universitat de València, Francesc Martínez Sanchis, ha presentat a Alaquàs dos llibres en els que analitza la situació de la premsa en valencià durant el franquisme, la transició i els primers anys d'autonomia. La presentació del llibre va comptar amb la presència de l'Alcaldessa d'Alaquàs, Elvira García Campos i el professor a la Universitat de València, Rafael Roca.
La primera edil va posar de manifest "la importància d'aquestes obres per posar en valor l'esforç periodístic realitzat durant aquests anys en la construcció de la identitat valenciana i donar a conèixer aquests treballs i publicacions".
Premsa valencianista. Repressió, resistència cultural i represa democràtica (1958-1987) analitza el paper de les revistes valencianistes en la construcció del discurs progressista sobre la identitat valenciana en els anys que van de 1958 a 1987, és a dir, el periode del franquisme, la Transició i primers anys de l'autonomia. L'autor realitza un estudi de les 126 revistes representatives per tal d'analitzar la premsa com a objecte i subjecte de la història, endinsant-se, a través d'històries personals, en les lluites, idees i reivindicacions dels promotors d'aquestes revistes valencianistes i les seues aportacions al periodisme valencià. El llibre arreplega un total 1098 noms de persones i 672 noms d'associacions valencianistes, centres d'estudi, mitjans de comunicació i institucions públiques i educatives així com 192 fotografies i il·lustracions.
Com a conclusió, l'autor afirma que la premsa valencianista d'aquells anys "representa un viu exemple de periodisme popular d'agitació cívica, que va ser impulsada per la mateixa societat civil, no sent majoritàriament una premsa profesionalitzada periodísticament ni empresarial". I manifesta a més que "hem fet la història del periodisme valencianista centrant-nos en les persones que iniciaren el camí de la premsa en valencià, la qual, amb alts i baixos i amb motes dificultats, ha tingut continuïtat fins al moment present".
En La revista Saó (1976-1978). Cristians i esquerrans nacionalistes, l'autor posa en valor la que ha estat una de les revistes imprescindibles per a conèixer la realitat política i cultural valenciana des de la Transició fins al moment present. Saó ha estat la primera revista de la democràcia escrita en valencià i el periodista en la seua obra analitza la primera etapa d'aquesta publicació, els dotze anys en que va estar dirigida per Josep Antoni Comes.
L'autor conclou que Saó és "un dels pocs periòdics que inicia el moviment recuperador de la identitat valenciana en la línia del nou valencianisme fusterià, construint un discurs progressista i aspirant a la normalitat cultural en un momento on els enemics acèrrims de la cultura autòctona s'havien conjuminat per a impedir la normalitat". Afirma a més que "40 anys després, els valors progressistes i les reivindicacions de Saó continúen vigents i que els ideals progressistes són el motor de canvi en la història".
