Alacant és la província més envellida de la Comunitat Valenciana

L'Institut Nacional d'Estadística ha fet públics les últimes dades sobre envelliment a Espanya que, un any més, reflecteixen una tendència imparable: en 2021, Espanya ha tornat a registrar un nou màxim d'envelliment, del 129% o, cosa que és el mateix, ja es comptabilitzen 129 majors de 64 anys per cada 100 menors de 16. Aquesta xifra suposa el major creixement (3,4 punts percentuals) de la sèrie històrica des de 1999, tenint en compte que l'any passat es va situar en un 125,7%.

En el cas de la Comunitat Valenciana la tendència és similar. L'índex d'envelliment també s'ha incrementat, en 3,9 punts percentuals, fins a aconseguir el 129,1%. En altres paraules, es comptabilitzen 129 majors de 64 anys per cada 100 menors de 16. En 2020 la xifra va ser del 125,2%.

De les tres províncies valencianes, Alacant és la més envellida, amb un índex del 134,3% (134 majors de 64 anys per cada 100 menors de 16), seguida de Castelló (126,4%) i València (126,1%).

Contrasten les xifres actuals amb les de la fa una dècada, quan en la Comunitat Valenciana hi havia quasi tants majors com joves: en 2010 es comptabilitzaven 103 majors de 64 anys per cada 100 menors de 16.

Tal repunt de l'envelliment es produeix a pesar que la pandèmia ha incrementat el nombre de defuncions en un 17%, afectant especialment la tercera edat. No obstant això, el nombre de naixements també s'ha vist impactat, amb una caiguda del 6%. Així mateix, l'indicador conjuntural de fecunditat va aconseguir en 2020 el seu valor mínim des de l'any 2000, amb 1,1 fills per dona, segons l'INE. Aquest enfonsament de la taxa de natalitat durant l'últim any es relaciona amb la incertesa motivada per la crisi econòmica, així com el temor a problemes de salut durant la gestació, circumstàncies que estan posposant els naixements.

La desinflada taxa de natalitat i el disparat índex d'envelliment tenen la seua conseqüència més visible -i imminent- en el sistema de pensions. La relació cotitzadora-pensionista va tancar 2020 amb una xifra de 1,9, un índex en caiguda des de l'any 2007, quan la xifra era de 2,7. “El valor mínim actual no garanteix la sostenibilitat del sistema de pensions i exigeix donar resposta urgent a reptes com la cronificació sistemàtica de la desocupació entre la població activa de més edat o l'impuls d'incentius fiscals i laborals que impacten en les famílies i estimulen la natalitat”- afirma Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco.

Envelliment per comunitats autònomes

Per comunitats autònomes, torna a liderar el rànquing d'envelliment Astúries, amb un índex del 231% (231 majors de 64 anys per cada 100 menors de 16, un valor que ha crescut 6,5 punts percentuals respecte a l'any passat), seguida de Galícia (207%) i Castella León (204%). Aquestes 3 regions ja presenten més del doble de població major 64 anys que menor de 16 anys. En l'altre costat, Ceuta (61,7) i Melilla (46,2) i Múrcia (90,4%) són les úniques regions que resisteixen amb índexs encara per davall de 100%, registrant -encara- una major proporció de joves.

La Comunitat Valenciana, per part seua, presenta un envelliment quasi idèntic al nacional, ocupant el lloc mitjà entre les Comunitates més joves i les més envellides.

Talent sènior: el gran repte del segle XXI

A la llum de les xifres anteriorment exposades, la Fundació Adecco reforça el debat del talent sènior com a única alternativa per al futur del nostre país: “davant xifres d'envelliment de tal magnitud, urgeix posicionar al talent sènior com a prioritat nacional, tant en les dinàmiques públiques com en les estratègies empresarials, de manera que s'erradique la discriminació laboral per edat de manera definitiva i els aturats majors de 45 anys puguen reubicar-se en el mercat laboral de manera sostenible en el temps”– destaca Francisco Mesonero.

En efecte, el talent sènior segueix sense ser un assumpte prioritari per al 74% de les empreses i el 52% admet trobar frens per a la incorporació de professionals majors de 45 anys, segons l'informe #TuEdadEsUnTesoro, presentat per la Fundació Adecco en aquest mes de juny. A més, el 86% dels aturats sènior creu que l'edat el perjudica en el seu accés a l'ocupació. “Aquests percentatges xoquen frontalment amb la situació demogràfica, sent els séniores la força laboral dominant però, al mateix temps, la que més obstacles troba per a consolidar-se en el mercat laboral” -recalca Mesonero.

De fet, el 56% dels aturats majors de 45 anys porta més d'un any en atur, enfront del 45% general, un percentatge que dóna compte de la tendència a la cronificació de la desocupació entre els séniores.

Referent a això, el directiu explica que: “és fonamental reforçar les polítiques actives d'ocupació i la col·laboració públic-privada, sent els grans instruments per a recualificar als sènior que han perdut el seu treball i reubicar-los, si cal, en altres sectors que actualment estan generant demanda”.

Finalment, Mesonero adverteix de la necessitat d'estimular la participació dels segments de la població fins ara més inactius (dones, persones amb discapacitat, etc.), per a equilibrar la falta de relleu generacional i estimular, al mateix temps, la inclusió i igualtat d'oportunitats dels més vulnerables.