Els agricultors valencians lamenten la pitjor campanya de cereals en 20 anys en la Comunitat

La Unió Llauradora indica que la campanya de cereals d'enguany ha tingut una collita lleugerament superior a les 17.000 tones en la Comunitat Valenciana, la qual cosa suposarà un descens del 64% respecte a la del passat any i es converteix així en la pitjor dels últims 20 anys.

En general, la reducció de producció s'ha situat per damunt del 50% en tots els cereals, però en avena o triticale ha superat el 80%. En l'ordi, que representa més del 60% de la producció total de cereals, la producció s'ha situat pròxima a les 11.000 tones, la qual cosa representarà una reducció del 57%. El segon cultiu en importància és el blat, amb una producció lleugerament superior a les 4.000 tones i un minvament també del 57%.

En la resta de les zones productores de l'Estat es calcula que la producció ha sigut la més baixa dels últims 30 anys, amb un descens sobre la campanya 2022 de més del 40%.

La sequera persistent ha sigut la culpable d'aquesta reducció dràstica de la producció, però també ha tingut una importància relativa algun episodi climatològic desfavorable que ha alterat les condicions de creixement del cereal. Les pluges de finals de maig i juny van arribar a deshora i lluny de millorar la situació, van provocar una emergència de males herbes que ha incrementat la reducció de collita. A penes el 10% de la superfície de cereal de territorio valencià és de regadiu, concentrant-se a la Vega Baixa, per la qual cosa la influència climatològica ha sigut determinant.

Un altre factor que també ha tingut influència ha sigut els atacs de fauna salvatge, especialment senglars, que en algunes zones ha suposat un greu perjudici per a les persones productores.

En paraules de moltes d'elles, “la producció ha sigut tan baixa que no val la pena entrar a collir, ja que en tindre un rendiment inferior al 90%, el cost de recol·lecció és molt superior al valor del collit”, per la qual cosa en quantitats absolutes encara hi ha hagut menys producció finalment collida respecte de l'esperada.

Per a l'actual campanya, les perspectives inicials eren bones i fruit d'aquestes, en la Comunitat Valenciana, a diferència d'altres anys en les quals es reduïa permanentment la superfície cultivada, aquesta no sols s'ha mantingut en 25.000 hectàrees, sinó que ha augmentat lleugerament, principalment en blat amb un increment del 12% respecte de 2022 i avena amb un augment del 6%.

La producció de cereals es concentra quasi exclusivament a les comarques d'interior. Utiel-Requena amb el 18% del total cultivat és la comarca amb major superfície, seguida de la Vall d'Aiora amb el 16%, Alt Vinalopó, Els Ports i La Serrania amb 11%, 10% i 9%, respectivament.

La producció de la Comunitat Valenciana, malgrat representar menys de l'1% de la producció estatal, té una gran importància territorial a les comarques de secà d'interior. Per exemple a la comarca de Els Ports el cultiu de cereals ocupa el 40% de la superfície cultivada i en la de la Vall d'Aiora el 27%.

Des de LA UNIÓ, es considera que les ajudes per la sequera són insuficients per a compensar les greus pèrdues i és necessari articular polítiques que asseguren la renda de les zones més desfavorides de la Comunitat Valenciana. Entre elles polítiques d'assegurances agràries que bonifiquen l’assegurança o adeqüen els rendiments, així com poder assegurar per parcel·la el risc de no nascència són cada dia més necessàries. L'actual situació fa que la reivindicació de LA UNIÓ tinga especial importància perquè, en el PEPAC i en les ajudes del Programa de Desenvolupament Rural, s'implemente una intervenció territorial per a donar suport als cultius de secà tradicionals i de baixa rendibilitat (olivar, fruita seca, vinya i cereal), amb l'objectiu de mantindre una activitat econòmica en zones amb el risc de despoblament. Des de LA UNIÓ s'insta que la nova Conselleria d'Agricultura prenga bona nota de la desastrosa campanya i actue en conseqüència.