Els agricultors de la Comunitat adverteixen d'una nova maçada d'Europa al camp valencià

La Unió Europea òbvia els problemes sanitaris que està ocasionant la seua política fitosanitària i, en lloc de recular, accelera la supressió de solucions que els agricultors necessiten per a combatre les plagues i malalties. L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) adverteix que l'última decisió de prohibir el Mancozeb a partir de l'1 de juny de 2021 significarà una especial maçada per al sector, perquè les alternatives que hi ha disponibles encariran un 25% els tractaments i generaran resistències ràpidament en cultius mediterranis com a cítrics, fruiters, hortalisses i vinya.

Les malalties que podran repuntar els seus atacs arran de l'eliminació del Mancozeb són, segons destaca AVA-ASAJA, l'alternaria en els cítrics, la taca foliar del caqui i el míldiu en la vinya i determinades hortalisses com ara la tomaca, el pimentó o la ceba.

El president d'AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, ressalta que “el Mancozeb és un fungicida fonamental per a l'agricultura valenciana des de fa molt temps degut al seu baix cost econòmic i a la seua extraordinària eficàcia. Per això, si la UE suprimeix el seu ús, el menys que pot fer és destinar tots els recursos que siguen necessaris per a investigar i dotar al sector com més prompte millor de solucions alternatives amb una contrastada fiabilitat”.

Així mateix, Aguado exigeix a Brussel·les que no es limite a prohibir el Mancozeb únicament als agricultors europeus sinó que estenga la restricció a les importacions foranes que entren en els mercats comunitaris: “Si els científics han demostrat que representa un risc per a la salut humana, tant dels consumidors com dels aplicadors en els camps, la UE hauria d'aplicar la seua prohibició a tots els aliments, vengen d'on vinguen. No imposar una mínima reciprocitat amb les produccions procedents de països tercers suposaria una punyalada drapaire contra els agricultors europeus, un perill per a la salut dels ciutadans i una evidència més de la incoherència que hi ha darrere de les estratègies ambientals com el Pacte Verd i De la Granja a la Mesa”.