Els agricultors alerten de la malaltia de l'Huanglongbing: "Seria un infern i podria destruir el cultiu dels cítrics"

El consorci de 24 entitats d'Europa, Àsia i Amèrica que conforma el projecte PRE-HLB va instar aquest divendres, durant una jornada celebrada en la Finca Sinyent, al fet que totes les autoritats de la Unió Europea “estiguen el més ben preparades possible per a tractar d'evitar l'arribada dels vectors i de la malaltia de l'Huanglongbing (HLB), perquè seria l'infern, un abans i un després en la nostra citricultura, que podria destruir el cultiu dels cítrics com ja l'ha fet en altres regions del món com Califòrnia”.

L'investigador del CSIC, Leandro Peña, va destacar en la inauguració de l'acte, al qual van assistir més de 100 persones, que “el dimoni està cada vegada més a prop i quan arribe podrà ser massa vesprada”. No en va, el vector Trioza Erytreae es troba en el nord d'Espanya i a Portugal, pròxim als cítrics de Huelva, mentre que el vector Diaphorina citri (“més perillós encara per la seua adaptació al clima mediterrani”, segons Peña) s'ha detectat a Israel i ara a Xipre, ja en territori de la UE, d'una manera extensa. Per això, va constrényer a “actuar ja, adoptant un pla de contingència integral, que compte amb el favor de l'agricultor i que aposte per mesures a curt i llarg termini, com la biotecnologia per a trobar varietats resistents a la malaltia”.

Per part seua, el president d'AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, va concretar que “aquest protocol ha d'establir normes d'actuació a tots els agents implicats (productors, administracions, tècnics i comerços) i fins i tot a la societat en general, perquè podria ocórrer que l'HLB arribara a un jardí públic o privat. Durant els quatre anys d'aquest projecte hem acumulat molt de coneixement en diversos continents que hem portat a Europa. Ara tenim un temps preciós que no hem de desaprofitar”.

Durant la clausura, el secretari autonòmic d'Agricultura, Javier Bartolomé, va ressaltar que “ens queda per davant molta faena tant d'investigació com de comunicació, ja que els agricultors i ciutadans han de conéixer la gravetat de l'assumpte i les implicacions que comporta a tots. Des de la Conselleria oferirem treball, pressupost i voluntat”.

L'investigador de l'IVIA, Toni Vicent, qui va detallar les característiques de l'HLB, va subratllar que “després de les últimes deteccions dels vectors a la UE, el risc que acabe arribant l'HLB ha augmentat exponencialment”. En aquest sentit, a més d'advocar per la prevenció, va explicar les diferents estratègies que han mostrat algunes de les principals potències citrícoles per a afrontar l'HLB. Per exemple, Califòrnia porta deu anys realitzant una eficaç barrera de contenció i agrupant tractaments coordinats mitjançant matèries actives l'ús de les quals està prohibit a la UE. En canvi, la indústria citrícola de Florida està pràcticament extingida malgrat haver gastat dos bilions de dòlars en investigació i en pràctiques que no han contribuït a la detenció de la malaltia.

Julià Ayres, investigador de Fundecitrus, va exposar l'experiència del Brasil en la lluita contra l'HLB, on des de la seua detecció en 2005 ha emmalaltit al 38% dels arbres: “Hem mantingut la producció citrícola (la majoria es destina a suc i no necessita tanta qualitat com el mercat en fresc) a través del control del material vegetal, l'eliminació d'arbres infectats i tractaments insecticides coordinats per a reduir el vector”. No obstant això, davant l'aparició de resistències, Ayres subratlla la necessitat de “continuar avançant en la biotecnologia”.

Vicent Dalmau, de la Conselleria d'Agricultura, va reiterar que “qualsevol despesa en prevenció és el que major benefici té” i va enumerar les propostes del projecte PRE-HLB: establir àrees de gestió en zones xicotetes (comarques), mesures per a limitar el moviment del vector durant el transport de fruits des del camp, eliminar parcel·les de cítrics abandonades dins de la zona demarcada i impulsar la cria massiva i alliberaments de Tamarixia radiata per al control del vector Diaphorina citri, entre altres.

Els investigadors Alberto Fereres (CSIC) i Rapahel Morillon (CIRAD de França) van aprofundir en els resultats de les experimentacions desenvolupades que, seguint les directrius comunitàries, han incidit en el respecte al medi ambient. La instal·lació de malles fotoselectivas, plàstics platejats i blancs i partícules de caolí redueixen l'aterratge i assentament de vectors transmissors de l'HLB. En matèria de control biològic, la solta de Tamarixia dryi minimitza la població del vector Trioza erytreae a Galícia i Portugal. A més, s'ha testat el grau d'eficàcia contra vectors d'insecticides naturals i biològics.

Finalment, Iván Lütolf va presentar una aplicació mòbil dissenyada per Locatec Aplicacions Informàtiques que els agricultors podran utilitzar de manera senzilla per a identificar l'HLB i els seus vectors mitjançant la intel·ligència artificial. El projecte PRE-HLB és finançat per l'Horitzó 2020 de la UE.