AEMET preveu que la tendència de temperatures càlides continuarà durant la tardor

L'estudi adverteix que la tendència de temperatures més càlides continuarà durant la tardor. En la trobada, realitzat en la seu de l'Agència, la vicepresidenta ha afirmat que "el canvi climàtic ens pressiona ja, amb conseqüències immediates, quotidianes i d'alt impacte que exigeixen noves mesures de reforç de la nostra resiliència".

En el seu balanç, AEMET destaca que la temperatura mitjana del trimestre compost per juny, juliol i agost de 2022 va ser de 24 °C, és a dir, 2,2 °C superior a la mitjana normal. Es va tractar d'un estiu extremadament càlid, el de major temperatura mitjana de la sèrie històrica, superant per 0,4 °C al de 2003, el més càlid fins hui.

El caràcter extremadament càlid de l'estiu va ocupar pràcticament tota l'Espanya peninsular, amb l'excepció de la costa de Galícia i Astúries, l'extrem occidental d'Andalusia i alguns altres punts aïllats, on va tindre un caràcter molt càlid. A Balears, va anar extremadament càlid a Mallorca i molt càlid en la resta de les illes, mentre que a Canàries va resultar en conjunt molt càlid.

Es van registrar tres onades de calor durant l'estiu. La primera d'elles, entre el 12 i 18 de juny, va ser la segona més primerenca des que hi ha registres. La segona, entre el 9 i 26 de juliol, va ser extraordinària quant a duració (amb díhuit dies, va ser la segona més llarga de la sèrie) i extensió (va afectar 43 províncies, màxim històric). A més, va ser l'onada de calor més intensa de totes les registrades a Espanya, superant a la d'agost de 2021, que ostentava el rècord fins ara. La tercera onada de calor, que va tindre lloc entre el 30 de juliol i 15 d'agost, va ser la tercera més duradora, amb dèsset jornades. En total, Espanya va estar baix onada de calor 42 dies, és a dir, pràcticament la meitat de l'estiu, superant amb escreix l'anterior rècord de 29 dies, ocorregut en 2015.

A més de la calor, les precipitacions van ser escasses, especialment al juny i juliol, ja que tots dos mesos van ser molt secs. Agost va aconseguir un valor pròxim a la mitjana normal quant a pluges, encara que aquestes van ser de caràcter majoritàriament tempestuós. Es van registrar fenòmens meteorològics molt adversos associats a les tempestes, com la calamarsada de gran grandària registrada a Catalunya a la fi d'agost i les rebentades càlides en la Comunitat Valenciana a mitjan aqueix mateix mes. En conjunt, l'estiu va tindre un caràcter molt sec, amb 48 litres per metre quadrat acumulats en el conjunt d'Espanya, la qual cosa suposa un valor inferior en un 35% a la mitjana normal. A Balears va ser un estiu sec i a Canàries, les poques precipitacions que es van registrar li van conferir un caràcter molt humit a l'estiu, perquè normalment a penes hi ha pluges en l'estació estival.

Amb aquesta situació, Espanya en el seu conjunt va acabar l'estiu en sequera meteorològica, situació en la qual roman des de gener de 2022, i que és més intensa en àrees del terç oest i interior de la meitat nord peninsular. L'any hidrològic actual, que va començar l'1 d'octubre de 2021 i acabarà el pròxim 30 de setembre, està sent molt sec: amb unes pluges actualment inferiors en un 25% al valor normal, és probable que acabe situant-se entre un dels tres més secs de la sèrie històrica quan finalitze.

Encara que l'estiu estrictament meteorològic comprén els mesos de juny, juliol i agost, a Espanya s'està constatant un allargament dels estius en detriment de la tardor i, especialment, la primavera. S'estima que, des dels anys 80 del segle XX, s'han allargat deu dies per dècada els estius. En aquest sentit, cal assenyalar que aquesta circumstància ha estat molt present en 2022, amb un mes de maig molt càlid i amb molt poques precipitacions. Maig va ser més càlid que prop del 16% dels mesos de juny des dels anys 60 i es van arribar a superar els 40 °C en punts del sud de la Península.

Paral·lelament, setembre va començar amb temperatures molt altes, també superiors als 40 °C a la vall del Guadalquivir i pròximes a aqueixa xifra en punts del cantàbric oriental. S'han batut rècords de temperatura per al mes de setembre, especialment en les nocturnes, molt elevades sobretot en l'àrea mediterrània, encara que també al Cantàbric: Menorca i l'aeroport de Sant Sebastià van viure el 14 de setembre la seua matinada més càlida des que hi ha registres no sols de setembre, sinó de l'any complet.

La temperatura superficial de l'aigua de la mar Balear ha estat en valors superiors al normal de manera ininterrompuda des de començaments del mes de maig, i des de la primera setmana de juliol, també ininterrompudament, registra temperatures que se situen en el 5% dels més elevats de la sèrie històrica, aconseguint un valor mitjà superior a 29 °C a mitjan agost, rècord absolut.

Extensió dels climes àrids

És un fet constatat que les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle estan provocant un augment de les temperatures global. A Espanya, aqueix calfament s'estima en al voltant de 1,4 °C des dels anys 50 del segle XX. Encara que la variabilitat espacial i temporal en el que a pluges es refereix és molt gran, en el conjunt del país les precipitacions han disminuït al voltant d'un 12% en el mateix període. Aqueix clar increment de les temperatures i lleugera disminució de les pluges s'ha traduït en una extensió al nostre país dels climes àrids. S'estima que, des de mitjan segle XX, els climes de tipus àrid han duplicat la seua extensió a Espanya, avançant a un ritme de més de 1.500 km² a l'any. Això significa que, cada cinc anys, una extensió equivalent a la de la província de Màlaga adquireix un clima àrid al nostre país, en detriment dels climes temperats. Els climes àrids estan relacionats amb una menor disponibilitat d'aigua per a les plantes a conseqüència d'una major evaporació per les altes temperatures i menor aportació d'unes precipitacions més escasses.

L'estiu més càlid a Europa

A nivell global, juny, juliol i agost han sigut els tercers mesos més càlids mentre que a Europa, juny ha sigut el segon, juliol el sisé i agost el més càlid de les seues respectives sèries mensuals. La passada estació meteorològica ha sigut la més calorosa a Europa, Anglaterra i l'est de la Xina.

Al juliol es va viure una situació d'onada de calor a Europa occidental que va afectar especialment a Portugal, França occidental, Irlanda, Anglaterra i Espanya. El principal impacte al nostre país de les elevades temperatures del passat trimestre va ser un augment de la mortalitat xifrat, segons el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat diària (monMo), en 4.663 persones.

En relació a la disponibilitat hídrica, a la fi d'agost bona part del continent europeu es trobava en situació de sequera meteorològica sobre la base de la definició de l'Índex Estandarditzat de Precipitació i Evapotranspiració (SPEI) a 12 mesos. El SPEI és una extensió de l'Índex de Precipitació Estandarditzat (SPI) que té en compte l'evapotranspiració potencial i captura l'impacte principal de l'augment de les temperatures en la demanda d'aigua. Així mateix, l'Observatori Europeu de la Sequera de Copernicus va indicar que, a la fi d'agost, el 25% el territori europeu en situació d'alerta per aquesta causa.

Un altre fet ressenyable va afectar la criosfera i, en concret, a la coberta de gel marí antàrtic que ha aconseguit al juny i juliol la menor extensió de la seua sèrie mensual i la segona menor extensió a l'agost en 44 anys de monitoratge satel·litari.

El repàs mundial finalitza amb una breu ressenya dels rècords, efemèrides o esdeveniments més ressenyables aconseguits durant el trimestre passat en el món. Així, per exemple, al juny i al juliol sengles onades de calor van elevar per primera vegada al Japó i a Anglaterra respectivament els termòmetres per damunt dels 40 °C, o a l'agost es van produir importants inundacions al Pakistan que van ocasionar 1300 morts.

Més onades de calor en el futur en el sud-oest d'Europa
El sud-oest d'Europa s'està convertint en una zona especialment vulnerable en relació a les onades de calor que s'estan incrementant entre 3 i 4 vegades més ràpid que en la resta de les zones de latituds mitjanes. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi, publicat en la revista Nature, que explica que aquest augment està motivat, en part, pel canvi climàtic que afavoreix un augment de les situacions de bloqueig, similars a la viscuda aquest estiu, que en molts casos desemboquen en situacions d'onades de calor.

Seguirem amb més calor de l'habitual

La tardor de 2022, que començarà en l'hemisferi nord el dia 23 de setembre a les 3 hores i 4 minuts hora oficial peninsular, serà més càlid de l'habitual en tota Espanya, i de manera més robusta en el vessant mediterrani i Balears; també hi ha una major probabilitat que ploga menys de l'habitual en el nord-oest peninsular, considerant el període de referència 1981-2010.

El trimestre vinent també serà més calorós del normal a Europa, i molt probablement (probabilitat entre 50-70%) molt càlid (dins del 20% dels més càlids de la seua climatologia) en el mediterrani occidental i el nord del continent; a més, és probable que siga més sec del normal en el mediterrani oriental, i més plujós de l'habitual als països escandinaus.

Un avanç molt succint del trimestre hivernal (desembre de 2022 i gener i febrer de 2023) confirma que tornarà a ser més càlid del normal, especialment en el mediterrani i en el nord i l'est d'Europa. En relació a la precipitació, no es descarta, encara que la probabilitat no és excessivament alta, que siga més plujós de l'habitual en àrees del mediterrani occidental i en el nord continental, i més sec de l'habitual en el mediterrani oriental.