Adeu a la gespa artificial en els recintes esportius dels pobles valencians?
Un altre pas més de la Comissió Europea, que vol acabar com més prompte millor amb els microplàstics
La Comissió Europea vol acabar com més prompte millor amb els microplàstics. No en va, fa poc es va anunciar la prohibició de la purpurina.
Ara, el nou camp de batalla estarà en els estadis la gespa dels quals siga artificial, on es concentra la major font d'alliberament de microplàstics afegits intencionadament.
En este cas, afectaria aquells recintes on es disputen esports principalment com el futbol, així com el pàdel, rugbi o hoquei.
I no és que es prohibisca solament la col·locació d'este material en futurs recintes esportius que es puguen construir, sinó també és una mesura que s'ha d'aplicar a aquells on s'use este material i tan sols hi haurà 8 anys per a desmuntar tots els existents.
Esta mesura no ha sigut presa a la lleugera, sinó que es basa en un estudi que es va realitzar als Països Baixos i que va ser publicat l'any passat.
Les dades van ser demolidores al mateix temps que impactants: el cautxú reciclat de la gespa artificial està contaminant no sols l'aire, també l'aigua, perquè el 80% de les persones analitzades en aquest estudi va presentar microplàstics en la sang.
Els científics mostren la seua preocupació, com és el cas de Jorge García *Unanue, del grup *IGOID de la Universitat de Castella-la Manxa: "Els microplàstics són un residu que no és biodegradable, s'estan quedant en el medi ambient i els ingerim a través de la cadena alimentària".
Estos experts afirmen també que l'eliminació d'este cautxú en cada camp antic podria aconseguir un cost de ni més ni menys que 30.000 euros.
Cal aclarir que no es prohibeixen les instal·lacions d'herba artificial, sinó les boles de cautxú negre, les quals estan fetes de pneumàtics reciclats. De fet, en alguns llocs ja s'estan substituint per una cosa similar al suro.
Igualment, la polèmica està servida, especialment problemàtic pot resultar este tema per als ajuntaments, que hauran d'ajustar-se a la nova normativa i optar per alternatives, com per exemple els filtres per a la recollida d'aigua de pluja i reg, un sistema de neteja de les botes dels jugadors o barreres en el perímetre del camp que impedisquen la disseminació d'estes partícules.
