30.000 hectàrees de bancals van ser arrasats per la pedra l'últim any en la Comunitat Valenciana
Les tempestes de pedra registrades a Espanya durant 2023 van afectar 592.083 hectàrees agrícoles assegurades i van provocar danys per 258 milions d'euros, sent ambdues les xifres més altes des de 2018.
Superfície
La superfície citada representa un grau d'afectació superior en un 140% a la de l'any 2022. Per zones, s'aprecia clarament una incidència molt elevada en el sistema Ibèric i vall de l'Ebre, on es concentren les províncies amb major superfície sinistrada per pedra durant 2023: Burgos (97.329 hectàrees), Soria (56.806 hectàrees), Navarra (43.677 hectàrees), Zaragoza (34.807 hectàrees) i La Rioja (26.339 hectàrees). Així mateix, destaquen els danys registrats a Albacete (36.464 hectàrees), València (29.227 hectàrees) i Múrcia (25.559 hectàrees).
Indemnitzacions
La xifra d'indemnitzacions exposada representa un 110% més que en 2022 i ha sigut abonada a productors assegurats en 49 províncies (totes, a excepció de Las Palmas). Per àmbit, la major quantia correspon a la Regió de Múrcia (48,4 milions), a causa de l'alt valor de les produccions afectades per les constants i severes tempestes de graníssol, com són cítrics, bresquilla, albercoc, raïm de taula, meló o meló d'Alger. A continuació, se situen les províncies de València (35,2 milions, principalment en caqui, cítrics i vinya) i Albacete (23,9 milions, amb especial incidència, sobretot, en vinya, bresquilla, albercoc, encisam, bròcoli i ceba).
Cultius
En el conjunt de les dades, s'aprecia el pes de la superfície afectada dels cultius herbacis, així com l'alt valor de la producció danyada i les indemnitzacions en fruiteres, cítrics, caqui, vinya o hortalisses. Es dona la circumstància que l'any 2023 ha combinat la sequera més greu de la història de l'assegurança agrària amb una de les majors incidències per pedra des de la seua creació en 1980.
Incidència generalitzada: 88 dies consecutius amb sinistres per pedra
Durant 2023, les tempestes es van estendre al llarg dels dotze mesos de l'any, i es van rebre declaracions de sinistre corresponents a 215 dies amb registre de pedra. No obstant això, destaquen els mesos de juny i juliol, que van acumular quasi el 75% de la superfície sinistrada, i molt especialment el primer d'ells, amb 319.000 hectàrees sinistrades en nombrosos punts de la geografia espanyola. En concret, les pedres es van registrar diàriament i de manera continuada entre el 3 de maig i el 29 de juliol, tots dos inclusivament, la qual cosa suma 88 dies consecutius amb tempestes en diferents zones del nostre país.
El dia amb major incidència va ser el 6 de juliol de 2023, amb 60.727 hectàrees sinistrades per pedra en 21 províncies diferents. Especialment greu va resultar l'àmplia activitat tempestuosa en l'alt Ebre, que va provocar danys a Àlaba (16.677 hectàrees), Navarra (10.728 hectàrees), La Rioja (8.968 hectàrees), Zaragoza (7.818 hectàrees), Soria (6.930 hectàrees) i Burgos (5.875 hectàrees). Segons el Laboratori Europeu de Tempestes Severes, precisament eixe dia es va poder observar graníssol de fins a 11 centímetres de diàmetre en la localitat d'Herrera dels Navarresos (Saragossa), causant danys no sols en cultius, sinó també en automòbils i vivendes. L'informe també destaca que en diferents ubicacions del recorregut de la tempesta es van arreplegar pedres de graníssol d'entre 7 centímetres (en el cas concret d'Àlaba) i 10 centímetres.