Com volem que siga l’Ontinyent del 2030?
Els temps que ens han tocat viure exigeixen atendre la urgència provocada per la pandèmia i també per les conseqüències ocasionades en altres poblacions pel temporal Filomena. Una borrasca que, afortunadament, a Ontinyent ens ha donat una merescuda treva després d’haver patit els desperfectes generats per la DANA i la Glòria.
Però, allò urgent no ens pot despistar d’allò que també és important. Més enllà de la política de curta volada i de l’afany pel màrqueting imperant, més enllà de les sigles i les incògnites sobre el lideratge polític de la nostra ciutat, Ontinyent té reptes pendents que ens convoquen a totes i tots. Després dels èxits col·lectius que suposen l’actual construcció del nou Hospital comarcal o el Museu del Tèxtil, potser ha arribat l’hora d’actualitzar els grans objectius de ciutat. Crec que és el moment d’elaborar un nou full de ruta que, amb la participació de la ciutadania i els agents socials, veïnals, econòmics i culturals, servisca com a brúixola per a orientar la planificació urbana i socioeconòmica d’Ontinyent amb la mirada posada en la pròxima dècada.
La nostra ciutat no pot viure aliena a la tendència europea creixent. Una transformació urbana encaminada a la recuperació d’espais públics per a les persones, la revalorització del patrimoni històric, arquitectònic i cultural, la digitalització, la igualtat i la sostenibilitat. Unes polítiques públiques municipals centrades en atraure oportunitats laborals per a les persones més joves i atendre prioritàriament el benestar de la ciutadania, especialment d’aquells col·lectius més vulnerables, com la creixent població anciana.
Per això, vos propose que fem un exercici d’imaginació, tanquem els ulls per un moment i pensem com volem que siga la nostra ciutat en la dècada del 2030. Que fem ús del nostre dret a somiar. Que despertem el nostre esperit crític, i ens plantegem com volem viure i en quin tipus d’espais volem conviure. Que ens fem preguntes al respecte. Jo ja he començat a qüestionar-me.
Urbanísticament, volem seguir creixent cap als afores, o preferim prioritzar la revitalització del centre històric? Quines mesures d’impacte podríem aplicar per recuperar de veritat els barris de la Vila i el Poble Nou? Volem que la Plaça Major seguisca sent un aparcament, o preferim que siga un espai central en la vida social de la ciutat? Quines infraestructures públiques necessita Ontinyent? Necessitem una residència pública d’ancians? I ampliar l’oferta per a estudiants? És Ontinyent una ciutat suficientment inclusiva? Com pot influir l’aposta pel Campus Universitari en la resposta a les preguntes anteriors?
Estem fent tot el possible per generar oportunitats laborals i d’habitatge per a les persones, especialment les joves? Volem caminar cap a una mobilitat més sostenible? Quines mesures estructurals aplicarem per mantindre i millorar el comerç de proximitat i l’economia local? Com enfortirem i modernitzarem l’atenció a les persones més desafavorides? Com millorarem la qualitat esportiva i cultural de la ciutat? Podem aspirar a ser referència cultural de les comarques centrals? Tenim un pla per protegir i posar en valor l’entorn rural municipal? Quin paper volem que tinga Ontinyent com a capital de la comarca? Com pot influir el despoblament de la ciutat i localitats properes en el dinamisme econòmic i comercial d’Ontinyent?
Moltes són les qüestions a resoldre al voltant de com volem viure i conviure a l’Ontinyent del 2030. En les seues respostes, trobarem el nivell de qualitat de vida que volem aconseguir col·lectivament. De segur que m’he deixat molts temes importants. Aprofitem la pau que es respira en esta terra entre muntanyes i barrancs, camins i sèquies, per tal de dibuixar el futur omplint el full en blanc que ens brinda el nou any 2021. Salut!
