Carta «sin-bomba» a l'Ajuntament d'Alzira
Durant estes festes de Nadal he llegit en premsa que l'Exèrcit de Terra està buscant ubicació per a una macrobase logística, i que l'Ajuntament d'Alzira ha oferit uns terrenys del poble per a la seua instal·lació. Eren dies de nadales i simbombes, que jo m'esperava tranquils, i... nyas! bomba al meu poble.
Diu l'alcalde que el projecte podria dur una inversió de 350 milions d'euros i la creació de 900 llocs de treball per a civils. Situem-nos en el context actual abans de parlar de diners i d'ocupació. Durant l'emergència sanitària en que estem immersos, dos coses han quedat prou clares. D'una banda, tenim una xarxa sanitària insuficient (en personal i en equipaments) per fer front a emergències com la que patim i com les que, probablement, patirem en el futur. D'altra banda, la crisi econòmica conseqüència de l'emergència sanitària serà llarga i profunda, el que exigirà de les diverses administracions que avaluen al detall, més que mai, la rendibilitat de cada euro invertit, rendibilitat mesurada en termes de benefici a la societat. Són temps, sense dubte, de reconsiderar inversions i ajustar pressupostos.
El pressupost militar espanyol suposa una mitjana de 20.000 milions d'euros cada any. Això ha generat un deute acumulat, i creixent, de més de 30.000 milions d'euros. I amb tota eixa inversió, poca cosa poden fer les Forces Armades (FAS), especialitzades en assumptes de guerra, davant la situació sanitària (recordem que el personal de la Unitat Militar d'Emergència és només el 3% del total de les FAS, i que el seu pressupost anual és tant sols el 0,15% del total dedicat a les Forces Armades). ¿Podem imaginar per un moment l'ocupació i el benestar social que podria generar eixa exorbitant quantitat de diners, i recursos humans, si es dedicaren a altres menesters? Són temps d'avaluar les amenaces reals que tenim davant i d'actuar en conseqüència. Canvi climàtic i riscos sanitaris són, sense dubte, dos de les més importants.
Diu l'alcalde que no voldria una base militar amb armament però sí una base d'un exèrcit modern al servei de la societat. Però és que, senyor alcalde, un exèrcit sense armament no és un exèrcit, és una altra cosa. Resulta evident que la logística d'una macrobase militar té a vore, indefectiblement, amb el cercle viciós de la guerra i la seua preparació. Regidores i regidors de l'Ajuntament, els demane per favor, un esforç d'imaginació, de coherència, i que impulsen els desitjos que s'endivinen sota les paraules del senyor alcalde: treballem per la reconversió de les Forces Armades en cossos desarmats, civils i realment útils per al poble, amb especialistes per actuar en l'àmbit sanitari, en la protecció ambiental,... D'eixa manera podrem defensar-nos de les amenaces del present i de les que vindran: malalties, pobresa, desastres ambientals.
Considere que éste sería un millor camí per al futur de l'ocupació o, clar i ras, per tindre qualsevol tipus de futur.
