Ausiàs Parejo i els germans Alejandro i Pablo Turlo, tres joves virtuosos de trajectòria internacional al Teatre Echegaray
Divendres i dissabte passats el Teatre Echegaray va ser testimoni de la qualitat artística del cellista Alejandro Turlo (12 anys), el seu germà Pablo Turlo (15 anys) i el guitarrista Ausiàs Parejo (13 anys). Tres joves talents valencians que van mostrar el domini del seu instrument i una gran flexibilitat per compenetrar-se amb l’Orquestra Simfònica Caixa Ontinyent, hàbilment conduida per la sàvia batuta de Saül Gómez.
En primer lloc va fer aparició a l’escenari Alejandro Turlo. Premiat al Young Music Talens in Europe, Ciutat de Sagunt, Joves Promeses Jaime Dobato i Violonchelo Luthiers, Alejandro va abordar amb exquisita musicalitat i precisa afinació el delicat segon moviment del Concert en SolM G480 de Luigi Bocherinni, per a continuar amb un virtuós primer moviment perfectament ensamblat amb l’orquestra que donava pas a una sentida cadenza que possava fi al concert. Es feia difícil vore a un xiquet sonant amb eixe nivel de maduresa, era inevitable tancar els ulls per poder donar crèdit.
El guitarrista Ausiàs Parejo, primer premi a 16 concursos, ja ens va visitar en la darrera edició del Festival Luys Milan i com era d’esperar va mostrar el seu alt nivel tècnic a les sis cordes. La peça Capriccio Diabolico op 85 de Mario Castelnuovo-Tedesco, d’extrema dificultat, es va fer senzilla d’escoltar; amb contrastos que anaven de l’amabilitat belcantista de la música italiana a la força expresiva dels rasgueos, amb un virtuosisme propi dels grans professionals del seu instrument i amb un talent natural que només està a les mans d’uns pocs.
Per acabar la part del concert dedicada als solistes, el violinista Pablo Turlo, guardonat al Young Music Talens in Europe i primer premi al Concurs de Música de Cambra Eiximen d’Urrea, va interpretar les complicadíssimes pàgines de la fantasía per a violí i orquestra Aires Gitanos, del compositor navarro Pablo Sarasate. El seu violí omplia el teatre d’una gran sonoritat amb una acurada interpretació al delicat inici de la fantasia. Els ecos de la música hongaresa es deixaren sentir d’inmediat, amb una força expresiva i un domini de l’instrument que va facilitar als músics de l’orquestra la difícil peça. Un violinta que s’imposà com tan sols saben fer els gran solistes.
A continuació, i tras els habituals bisos dels artistas invitats, , el mestre Saül Gómez va possar al faristol música provinent de Mèxic. Tant Pablo Moncayo com Arturo Márquez han utilitzat aires de la música tradicional del seu país per donar un aire nacionalista a les seues creacions. Huapango i Conga del fuego són un clar exemple, i en ambdues peces l’orquestra va ser incrementada amb més plantilla d’instruments de vent i especialmente amb la percussió, que va jugar un rol de protagonisme en aquesta música de marcat carácter rítmic.
En definitiva un concert amb brillants solistes, malgrat la seua joventut, i una magnífica elecció del programa. Una iniciativa d’Ad Libitum que no va defraudar i que marca un nou estil als seus projectes amb l’orquestra. El públic va eixir molt satisfet.
