#florsperalcanvivalencià demà a l'escultura 25 d'Abril

Compromís per Gandia i de la Safor-Valldigna han organitzat els actes al voltant del 9 d’octubre, el Dia Nacional del País Valencià, sota el lema “flors per al canvi valencià”.

Així, demà dijous, 9 d’octubre, a les 12h, tindrà lloc un acte davant de l’escultura del 25 d’abril, al Parc del País Valencià de Gandia. A la cita, tindrà lloc la lectura del manifest “Flors per al canvi valencià”, a càrrec de Josep Piera, i les persones assistens deixaran flors roges i grogues a l’escultura, "en una mostra de rebel·lia, lluita i treball per a fer realitat el canvi valencià".

"Una volta comesa la indignitat d’aquest trasllat forçat, tan eficaçment i teatralment exagerat, faig una proposta oberta a la ciutadania gandiana en concret i la valenciana en general: que la gent vaja a dur flors a l’escultura del “25 d’abril” a l’emplaçament nou. Com qui memora una desgràcia.

No debades l’obra d’A. Miró simbolitza la batalla d’Almansa, la més humiliant de les derrotes històriques per als valencians. Té sentit civil, per tant, convertir el “25 d’abril” d’Antoni Miró en un memorial del que els valencians vam perdre el 1707 a Almansa. Per això, jo començaria a posar clavells rojos -símbols d’unes altres primaveres- entre les figures retallades de l’escultura. Els clavells entre els clavills serien com missatges de consciència valenciana i de rebel·lia contra el poder mal entés i pitjor executat. Flors de sang.

Des d’ací faig una crida solidària, demanant que tot aquell que s’haja sentit maltractat pel desgovern d’aquest oligarca local, deixe una flor roja en l’escultura com a senyal d’afecte a l’art i de resposta contra l’arbitrarietat; no en senyal de dol, sinó com a consolació pel patiment vergonyant que ha sofert. Per fer-ne un heroi de la víctima. Per mantindre’n viu el record i dir: mai més, mai més, ja n’hi ha prou.

Seria un gest civil de solidaritat amb l’art, com se sol fer allà on s’ha comés una infàmia o un atemptat. Així cada passejant, en veure aquelles taques roges entre els clavills d’unes figures ferruginoses, visualitzarien no la rendició, sinó la batalla. I allò que simbolitza l’escultura d’Antoni Miró guanyaria vida, art, missatge simbòlic, sentit civil, passat, present i futur".