Beniopa reivindica el sentiment de poble als 50 anys de ser annexionat a Gandia

El 26 de novembre de 1965, ara fa 50 anys, el poble de Beniopa era annexionat a la ciutat de Gandia. Al llarg de tot aquest any s’han celebrat diferents actes per recuperar la memòria col·lectiva del poble, però amb l’arribada de l’aniversari d’aquest fet s’ha desenvolupat un interessant i complet programa d’actes.

La presidenta de la Junta de Districte de Beniopa, Laura Morant, ha assegurat aquest matí que “l’any 1965 vam perdre la nostra identitat com a poble, però no hem perdut mai el sentiment de ser un poble amb els nostres costums, tradicions i la nostra manera de parlar el valencià. Celebrar aquesta data és recordar que fórem poble i una manera de dir que som una part important de la ciutat de Gandia. Volem aproximar a la gent la nostra realitat com a poble”.

Dit açò, Laura Morant, ha volgut d’entre els 9 actes programats per als pròxims 3 mesos a Beniopa per recordar aquest fet, destacar-ne un molt important “per primera volta se celebrarà un Plenari Extraordinari de l’Ajuntament de Gandia fóra de l’edifici del consistori. Tindrà lloc el divendres 22 de gener a les 19.00h de la vesprada. Es farà a la Biblioteca de Beniopa que era l’edifici de l’antic Ajuntament. Així volem reivindicar el sentiment de pertànyer a un poble mig segle després”.

Dins de la programació cal subratllar també la taula redona de demà divendres, dia 27 de novembre, al saló d’actes del Centre Social de Beniopa. La xerrada porta per títol “Els fets de l’annexió de Beniopa: efectes i repercussió”. Al voltant de la taula s’asseuran reconeguts veïns de Beniopa per la seua trajectòria política o professional. Moderarà l’escriptor Ferran García-Oliver i debatran Antoni Puig, Jeroni Banyuls i Emili Selfa.

Tots ells són el grup motor que ha organitzat la programació d’actes. Emili Selfa, organitzador, ha volgut exposar com s’ha plantejat el record de la data “volem fer una reflexió dels fets, fruit de la dictadura i de procediments no democràtics. En aqueta reflexió el més important no és tan analitzar el que va passar sinó la situació de Beniopa dins de Gandia. El poble de Beniopa haguera pogut diluir-se dins de la ciutat però no ha sigut així i el sentiment de poble està ben present. Érem el poble més gran de la comarca, per darrere de les 3 ciutats de Gandia, Oliva i Tavernes, haguérem pogut créixer més. Gandia té un deute històric amb Beniopa”. En aquest sentit ha explicat que han demanat a l’Ajuntament algun acte que simbolitze la reparació del que consideren un greuge històric.

Hi ha programades dos interessants exposicions. Una de fotografies actuals de Beniopa, a partir del 5 de desembre, i un altra de documents històrics que començarà el dia 22 de gener. En ella es farà repàs d’alguns dels episodis més importants dels mil anys d’història del poble de Beniopa. Es portaran i s’exposaran documents originals de diversos arxius nacionals.

També es projectarà, el 17 de desembre, la pel·lícula “Tintín y el misterio de las naranjas azules”. Una producció de 1964, de Philippe Condroyer, que es va rodar en part als carrers de Beniopa i també als del Grau de Gandia, i encara es recordats pels més vells del barri. A la programació també hi ha previst un concert de la Coral del Centre Musical de Beniopa i la presentació del conte ‘Apaci i el figatell’ de Rosa Sabater.

Aquest any 2015 dedicat al record de la memòria de Beniopa té com a punt final l’edició del llibre “Beniopa, història d’un poble”, de Frederic Aparisi Romero. En la seua edició ha col·laborat la Regidoria de Polítiques Educatives amb la intenció de fer arribar el llibre a les escoles i instituts de Gandia com un retall de la història de tots. El pròxim 18 de desembre es presentarà al públic aquest treball que parla de l’origen d’aquest poble i la seua evolució.

Els actes conclouran, el 30 de gener, amb una visita guiada pels punts més importants i amb rellevància històrica de Beniopa.