La Casa de Cultura presenta divendres els estudis de Carlos Fuster sobre els riuraus i la pansa
L'historiador Carlos Fuster presentarà divendres a Bellreguard el documental Temps de Pansa. La memòria del Riurau, així com el llibre Els riuraus. L’elaboració de la pansa (Ed. Tívoli) a les 19:30 hores, en la Casa de Cultura de Bellreguard. Joan Antoni Torres, investigador incansable de la història local que ha col·laborat amb Fuster en l’elaboració del llibre, serà l’encarregat de presentar l’acte.
Després d'anys de recerca, Fuster ha publicat estes obres divulgatives sobre l'activitat econòmica que va representar el comerç de la pansa en les terres valencianes durant els segles XIX i XX, un mitjà de subsistència vital per a moltes generacions de les Comarques Centrals i que el treball pretén traure de l'oblit. De fet, Bellreguard comptava amb diversos riuraus, dels quals només en queda un en peus en el Camí Estrelat, però totalment transformat.
El llibre constitueix també un complet compendi etnogràfic que abasta de forma didàctica i amena tots els aspectes relacionats amb l'obtenció de la pansa: les vinyes, els riuraus com a elements arquitectònics associats i una detallada explicació del procés d'elaboració que comprèn la seua litúrgia, els seus costums, les seues anècdotes, el seu caràcter col·lectiu i social, les seues tècniques, els seus instruments i els seus materials que il·lustra mitjançant més de 350 fotografies antigues i actuals, una interessant secció de «samarretes i croms», així com un ampli glossari específic. A banda, conté un apartat de receptes amb panses i un capítol dedicat a la recuperació de l’escaldà, tasca essencial del procés panser esdevinguda hui un acte folklòric utilitzat com a recurs turístic.
El llibre forma part de la campanya de promoció de la Ruta dels Riuraus, com també el documental que explica els detalls del procés d'elaboració de la pansa escaldada, un producte que al llarg de moltes dècades va ser primordial en l'economia i les vides dels habitants de Bellreguard i la Safor fins a l'arribada de la fil·loxera en 1910.
