Més de 400 assistents a la jornada de portes obertes del Salt
Èxit de les visites guiades i tallers a les excavacions arqueològiques
Ahir diumenge van tindre lloc una jornada de portes obertes a les excavacions arqueològiques del Salt, uns treballs que un any més porten a terme l’equip d’investigadors de la Universidad de La Laguna de les illes Canàries, amb Bertila Galván i Cristo M. Hernández al front.
De nou, els propis arqueòlegs van ser els encarregats d’explicar els secrets del jaciment, un dels més importants d’Europa en quant a informació sobre els Neandertals. Enguany, la jornada començava amb una excursió que va partir del Camp del Collao, i que ja va congregar a vora 140 participants; la caminada va arribar al Salt i els participants van poder gaudir d’aquesta visita guiada, a més dels tallers oferits per la professora del Departament de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de València Paula Jardón. Les visites i tallers es van desenvolupar tant de matí com de vesprada, amb una assistència de més de 400 persones al llarg de la jornada.
El regidor de Cultura Paco Agulló es felicita per aquesta resposta del públic alcoià, “que demostra l’interés de la ciutadania pel nostre patrimoni arqueològic i per la nostra història. Una vegada més, hem d’agrair a Bertila Galván i a Cristo Hernández, i al seu equip d’arqueòlegs, la seua predisposició per acollir a la gent a l’excavació, i per oferir les seues interessants explicacions al voltant dels treballs que efectuen des de fa dècades a la zona, i sobre els descobriments que van fent sobre aquests llunyans avantpassats”.
L’equip de la universitat canària continua aquestes setmanes treballant al Salt, fins a la tercera setmana d’agost. Cal recordar que els investigadors de la Universidad de la Laguna treballen a aquest jaciment alcoià des de l’any 1986 en diferents campanyes estivals en col·laboració amb el Museu Arqueològic Camil Visedo d’Alcoi, aconseguint sòlids avanços en el coneixement de la fase final del Paleolític mitjà a aquesta regió del Mediterrani ibèric, entre fa 60.000 i 45.000 aproximadament. Les seues aportacions relatives a com organitzaven el seu espai vital aquests grups de caçadors i recol·lectors, com explotaven els recursos del seu entorn, les condicions ambientals en què vivien, així com el seu desenvolupament tecnològic, etc. han anat avançant considerablement. Actualment, es té una idea prou acurada de com fou la vida dels últims grups neandertals de les nostres muntanyes i, fins i tot, de les característiques paleoambientals del moment en què van deixar d’existir, coincidint amb un episodi climàtic extremadament fred que va provocar una significativa aridesa a tot el terç meridional del territori peninsular.
